Chinatown, de Karsten Hartwig – negocia el teu imperi!

Ahir, finalment va ser possible quedar uns quants per a probar algun dels jocs de la comanda nadalenca que vam fer no fa gaire a la botiga alemanya on-line Milan Spiele. Sempre hi ha moltes ofertes interessants, que combinades amb una cerca de les instruccions en castellà o anglès al BGG permeten adquisicions molt econòmiques, com aquest Chinatown que avui us expliquem.

L’acció de Chinatown s’inicia el 1965 al barri xinès de Nova York que està en plena expansió. Tenim sis anys per a construir els millors negocis i que ens donin més diners. El jugador més ric al final del joc, guanyarà.

MECÀNICA:

El joc està dividit en 6 rondes. Al principi de cada ronda, els jugadors reben a l’atzar un número determinat de parceles dels quals n’han de retornar dues a la pila. Les que es queden, les poden ocupar amb els marcadors del seu color.

A continuació es treuen a l’atzar i per ordre, les fitxes de botiga corresponent. Hi ha dotze tipus de botigues diferents amb puntuacions que van del tres al sis. Aquest és el número de parceles continues (ortogonalment, no diagonalment) que han d’ocupar les botigues per a estar completes.

Un cop tretes les botigues, comença la fase de negociació on es pot intercanviar tot: fitxes de botiga, terrenys, terrenys amb botiga i diners. L’única condició és que un terreny que ja té botiga, pot canviar de propietari, però no de botiga.

Al final de cada ronda, els jugadors reben diners en funció del tamany de les botigues i si estan completades o no. Una botiga completada dóna, evidentment, més diners que una botiga no completada del mateix tamany.

JUGANT:

El joc té un factor d’atzar degut a les parceles i botigues que et surten, però al ser el mateix per a tots els jugadors, l’impacte no és important i el PES del joc recau en la negociació.

Aquí podeu veure l’evolució de la partida i com cadascú es va anar fent la seva illa.

Cadascú a la seva cantonada.

Situació final del taulell.

Inevitablement s’ha de triar entre construir poques botigues grans o vàries de petites. Les primeres donen més punts però també necessiten més parceles adjacents i més fitxes de botiga. Les botigues petites donen més flexibilitat, però també menys diners.

La flexibilitat de la negociació permet moltes tàctiqutes: des de l’elecció de terrenys que saps que l’altre jugador necessitarà, forçar intercanvis profitosos, tot s’hi val i segur que amb més partides el nivell de negociació es torna més dur.

Jugat amb cinc jugadors, la taula es convertia sovint en un autèntic guirigall de confusió i crits.

Al final va guanyar la que va dissimular més i per la qual ningú hauria, en paraules seves, “donat un duro”. Mentre els altres ens abofetejàvem per perjudicar-nos, ella va completar la botiga de sis molt abans que la resta i es va dedicar a anar acumulant diners. Esperem que no torni a passar!!

ENS AGRADA:

– Negociació, negociació, negociació. És el cos del joc i la mecànica està feta per a interferir-hi el mínim.

– Ni s’ocupen tots els terrenys, ni surten totes les botigues. Hi ha un cert grau d’incertesa, així que alerta!

ENS DESAGRADA:

– El sisè torn és una mica de regal. Com que no hi ha massa fitxes de cada tipus de botiga, de fet només tres més que el número de botiga completa, al tercer o quart any ja està molt definit qui fa què i s’afanya a completar-ho.

SI T’HA AGRADAT, T’AGRADARÀ: Bohnanza