Skip to content

Els Colons de Catan de Klaus Teuber, la combinació perfecta

Setembre 2, 2012

Mica en mica, poc a poc, els jocs de taula es van infiltrant en el dia a dia de la gent. Mica en mica quant la gent et diu “l’altre dia vaig jugar a un joc…” (i t’ho diuen, que per això ets el friqui dels jocs…), resulta que no és ni el trivial ni el Monopoly ni el Pasapalabra sinó un d’aquests altres.

I m’ha passat que recentment, el nom que acompanya més vegades a aquesta frase és el del joc del que us parlem avui. Per què? Per què un joc del 1995 conta amb tantes expansions i fins i tot una edició en català? Us ho expliquem.

MECÀNICA

El taulell del Catan és molt característic i està configurat per 19 lloses hexagonals que mostren 6 tipus de paisatge (bosc, prat, camp, muntanya, argila que produeixen respectivament fusta, blat, ovelles, pedra i maons; i desert que bàsicament molesta) i les corresponents peces de mar que l’envolten. Aquesta modularitat dóna molta rejugabilitat al joc ja que si disposem les peces al atzar, cada partida serà diferent.

El característic taulell del Catan

Els recursos que ens donen les diferents lloses

Tanmateix, a les pròpies instruccions ja es proposa una distribució que garanteix bon repartiment i igualtat entre tots els jugadors.

Cada un dels hexàgons, excepte el desert, tindrà també un número que va de l’1 al 12. La figura del lladre es col·loca sobre el desert.

Al començament del joc cada jugador col·loca per torn dues ciutats i una carretera i es comença. El torn és molt senzill. Quan li toca, un jugador:

–         Tira el dau

–         Les lloses que tinguin el número que ha sortit, produeixen la seva matèria prima. Els jugadors que tinguin pobles o ciutats en contacte amb aquestes lloses agafen una matèria prima per cada poble i dues per cada ciutat, que tinguin en contacte amb les lloses.

–         El jugador negocia amb la resta per a aconseguir altres matèries primeres. Al marge dels intercanvis que s’acordin, en el seu torn un jugador pot canviar tants cops com pugui, quatre cartes d’un mateix recurs per una d’un altre. Si té pobles als ports, podrà canviar tres a un i fins i tot dos a un però fent servir tipus de recursos específics.

–         Construeix carreteres, pobles i ciutats o compra cartes de desenvolupament.

  • Els pobles s’han de construir a un mínim de dos encreuaments de distància dels altres pobles i hi ha de passar una carretera nostra.
  • Tot i que les carreteres de varis jugadors poden arribar a un encreuament, només una hi pot passar a través, quedant la resta tallades.
  • Les ciutats evolucionen a partir dels pobles.
  • Les cartes de desenvolupament són de varis tipus: punts de victòria directes, construcció de carreteres gratuïta, robar recursos, etc. Se’n pot jugar una per torn i ha de ser un torn posterior a aquell en que l’hem comprat.

Construcció i negociació es poden intercalar, però només el jugador actiu pot negociar amb els altres i construir.

El lladre: estimat i odiat a parts igual. Mentres hi sigui, aquest bosc no produïrà

Si surt un set, s’activa el lladre i el curs del torn és diferent:

–         Tothom que tingui més de 7 cartes de matèria prima, en descarta la meitat arrodonida cap avall.

–         El jugador que ha tret el lladre el canvia de posició on vulgui. Aquella llosa no produirà res mentre hi hagi el lladre a sobre.

–         El jugador roba a l’atzar una carta de matèria prima a algun jugador que tingui un poble o ciutat a la llosa on s’ha col·locat el lladre.

A partir d’aquí es fan els passos de negociació i construcció normalment.

Cada poble en joc val un punt i cada ciutat dos punts. Apart donen punts algunes cartes de desenvolupament i les cartes de ruta Comercial i Cavalleria. La primera s’aconsegueix en el moment en què algú té una ruta lineal de com a mínim cinc ciutats. Aquest jugador conservarà la carta, que val dos punts, fins que algú no faci una carretera més llarga. La carta de Cavalleria es posa en joc quan algú ha jugat tres cartes de cavaller i també va canviant de mans al jugador que té més cavallers en joc.

Guanya el primer jugador que assoleix deu punts, de la manera que sigui: potenciant ciutats, amb la ruta més llarga, obtenint cartes de desenvolupament que donen punts, etcetera. Aquesta variabilitat d’opcions també permet que el desenvolupament del joc sigui més fluid ja que mai es centra tothom en la mateixa estratègia.

JUGANT

Els Colons de Catan és un joc que combina de manera molt ajustada diferents mecàniques: estratègia, negociació i construcció.

Aquí tothom tiba de la indústria ovellera

No es pot negar el factor d’atzar que introdueixen els daus, però no ens enganyem tampoc, les lloses 12 o 2 no seran probablement les que més surtin. Dependrà dels jugadors i de la seva estratègia, poder diversificar-se per a minimitzar aquest atzar connectant-se a lloses amb valors més probables.

El component estratègic del joc té a veure doncs amb què i a on ho construïm, cap a on ens expandim i amb quina intenció: volem guanyar accés a un recurs o un port? Volem bloquejar un adversari? O senzillament estem fent una ruta llarga? Normalment, la pedra i els maons són importants al principi del joc per a poder expandir-se fent carreteres, mentre que més endavant necessitarem pedra i blat per a evolucionar els pobles a ciutats. L’accés a un port serà clau per a aconseguir els recursos que vagin més escassos.

La negociació és un altre dels pilars del joc, ja que tot i ser relativament bàsica en el sentit que és un intercanvi pur i dur, fomenta una gran interacció entre els jugadors; i molt més encara amb l’acció del lladre i les cartes de cavallers.

En resum, teniu una tarda buida amb aquells amics que l’altre dia van fer una Resistència? La vostra mare us ha dit “… a veure si m’ensenyes un joc d’aquells que t’agraden…”? Doncs els Colons de Catan és el vostre joc: ràpid, senzill, amb conseqüències directes i visibles per a les accions i varietat d’opcions però no gaires (no estressem el personal). El joc està molt equilibrat i el que guanya mai guanya de gaire. Si a això li afegeixes la constant negociació, és molt difícil que ningú se senti totalment fora de la partida i de la cursa per la victòria.

L’ampliació més senzilla, són més lloses i mars per a poder jugar fins a sis persones. L’únic canvi significatiu és que, donada l’acumulació de recursos, tothom pot construir fins i tot fora del seu torn. Llenya garantida!

ENS AGRADA:

–         Gran combinació amb una mica de tot: estratègia, atzar i negociació; i tot molt ben combinat.

–         Joc molt accessible per a un gran públic.

–         Molt rejugable. La modularitat del taulell no dóna gaire més varietat al joc perquè les accions i les opcions no canvien, però un bon jugador haurà de saber adaptar-se en cada partida a la distribució dels recursos.

NO ENS AGRADA:

–         El joc té la profunditat que té i cal no esperar més del què hi ha. Jugadors habituals possiblement el deixaran de banda a la recerca de reptes més exigents. Però no ens enganyem, no hi ha gaire gent que entri fàcilment en un Caylus i és molt més probable que vulguin repetir amb el Catan.

SI T’HA AGRADAT, T’AGRADARÀ: Stone Age, Ticket to Ride, Carcassonne, China Town

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: