Skip to content

Stone Age de Bernd Brunnhofer, “worker placement” o tanta feina per a fer i tan poca gent per a fer-la

Març 21, 2012

Avui us portem  Stone Age, un joc que és un bon exemple del què s’anomena mecànica de “worker placement” o de posicionament de treballadors.

Aquesta mecànica consisteix bàsicament en què els jugadors col·loquen per torns les seves fitxes en les diferents ubicacions disponibles. Cada ubicació dóna uns recursos, avantatges, opcions, etcètera depenent del joc; i també varien les regles de posicionament: o només s’hi pot posar una fitxa d’un jugador, o se n’hi poden posar dues, o tantes com es vulgui; s’hi poden posar dos o més jugadors, només s’hi pot col·locar fitxa si es compleix una condició prèvia, etc.

Són jocs que es caracteritzen també per haver-hi diferents maneres d’assolir les condicions necessàries de victòria, sovint ser el jugador que té més punts; el què els dóna molta rejugabilitat. Aquest marc tant ampli permet doncs, jocs amb nivells de complexitat molt diferents.

No sol haver-hi un gran nivell d’interacció entre els jugadors, només en la mesura que al col·locar-nos en una posició, evitem que un altre jugador s’hi col·loqui. Tot i que en determinats moments això serà més que suficient per a guanyar-nos, com a mínim, una mala mirada.

A Stone Age som tribus d’homes primitius que ens debatem entre els nostres antics hàbits de caça i recol·lecció i la promesa d’estabilitat que ens dóna el conreu i el treball amb les matèries primes. Els treballadors de la nostra tribu (batejats arreu de la web com a troglomeeples o meeplandentals) ens serviran per a realitzar accions que ens permetin desenvolupar-nos mentre ens assegurem de tenir prou aliments per a mantenir-nos.

Abans de començar a jugar, hem de dir que els materials i l’estètica del joc estan força treballats. Res dels típics cubs grocs, marrons i grisos: tenim or en forma de lingots, argila en forma de maons, etc.

Taulell d'Stone Age a punt per arrancar

Els materials

Taulell individual de cada jugador

MECÀNICA

Així doncs, el torn de joc es resumeix en tres senzilles etapes:

  • Col·locació de treballadors: cada jugador col·loca per torn un o més treballadors, mentre en tingui de disponibles; en una de les ubicacions. Si un jugador no té més treballadors per a col·locar, passa fins que tots els jugadors hagin col·locat els seus.
  • Realització d’accions: cada jugador per torn, realitza totes les accions dels seus treballadors.
  • Alimentar els treballadors: es paga un de menjar per treballador.

L’objectiu, com hem dit, és aconseguir el màxim de punts de victòria.

Ja només ens queda parlar de les diferents accions que podem fer:

  • Camp: només s’hi pot col·locar un treballador per torn. Incrementa al final de la ronda el nostre valor de camp, que es restarà del número de menjars que hem de pagar per a alimentar la tribu.
  • Ferrer: només s’hi pot col·locar un treballador  per torn. Incrementa en 1 el nostre valor d’eines. El valor d’eines es pot utilitzar cada torn per a incrementar el valor d’alguna tirada de daus per a aconseguir menjar o recursos.
  • Cabana de la fertilitat: altrament anomenada del zambo zambo. S’hi col·loquen directament dos treballadors del mateix jugador. Al final de la ronda aconseguim un membre de la tribu addicional que ens permet realitzar més accions però que, alerta, també haurem d’alimentar.
  • Prat: és el lloc on anem a caça per a buscar menjar. S’hi poden col·locar tants treballadors com es vulgui i de tots els jugadors. En el seu torn de realització d’accions, el jugador tirarà tants daus com treballadors hi hagi col·locat i s’endurà tants menjars com el total aconseguit dividit per dos i arrodonit a la baixa.
  • Bosc, argila, pedrera i riu: són com el prat però per a aconseguir matèries primes, i a diferència de l’anterior, només hi ha set posicions per a col·locar-hi treballadors. El procediment per a obtenir els recursos serà el mateix que per al menjar, però dividint el total dels daus per tres en el cas de la fusta, per quatre en el cas de l’argila, per cinc en el cas de la pedra, i per sis en el cas de l’or.
  • Edificis: hi ha cinc piles amb edificis. Els de dalt són visibles. Només s’hi pot col·locar un treballador per edifici. El jugador que s’hi hagi col·locat pagarà en el seu torn els recursos necessaris, agafarà la fitxa d’edifici i es contarà els punts de victòria indicats.
  • Cartes de civilització: es barregen i se’n destapen quatre. Només es pot col·locar un treballador per carta. El jugador que s’hi hagi col·locat pagarà en el seu torn els recursos necessaris, de un a quatre i agafarà la carta. Les cartes de civilització es caracteritzen per tenir una part que es juga immediatament i que proporciona recursos, menjars, eines, etc. i una altra part que dóna punts al final del joc segons cinc criteris:

– Valor del marcador de camps

– Número de treballadors a la tribu

– Valor total d’eines

– Número de cartes de civilització

– Les cartes de civilització de fons verd, donaran al final del joc tants punts com el número de fons diferents que tinguem, al quadrat.

JUGANT

En resum, ja està servit el dilema: què fem? Sembla una bona idea agafar camps d’entrada per a no haver de pagar tant menjar, però la posició del marcador de camp va molt buscada. Les eines no estan malament però també semblen força cobejades… Ens centrem doncs en les cartes? Anem a acumular recursos per a després poder comprar edificis ? I si ampliem la tribu? Són més boques a alimentar, però no ens anirien malament per a recollir or, que cal un mínim d’un sis per a aconseguir-ne un… I les cartes de fons verd només valen la pena si ningú més les busca.

Taulell en ple marasme col·locador

Aquest paràgraf inicial vol resumir una mica el què és una partida a l’Stone Age: s’obre el ventall d’opcions, però les opcions més òbvies s’ocupen de seguida.

Les cartes i edificis que surtin i, evidentment, la sort que tinguem amb els daus, han de reorientar la nostra estratègia. Per exemple, si tothom s’està clavant bofetades pel valor de camp i ningú va a les eines, doncs cap allà de cap. I si ho podem completar amb unes cartetes que multipliquin el valor de les eines al final de la partida, millor que millor.

ENS AGRADA

  • L’estètica vistosa i els materials ben treballats. Vinga fusta!
  • Típic “worker placement”. Molt útil per a introduir gent nova a la mecànica. El resultat de les eleccions és directe, és a dir, no es plantegen eleccions secundàries derivades de la posició, el què en facilita el control.

NO ENS AGRADA

  • Calia el gobelet? En la ressenya adjunta  podeu llegir una descripció molt encertada que no transcric directament per a no ferir sensibilitats. Apartat “Components”, penúltima línia.Gobelet, gobelet, tu que ets tan boniquet...
  • Tot i que jo encara no he aconseguit guanyar mai, tres o quatre partides deixaran els jugadors més exigents, amb ganes de passar a altres nivells.

SI T’HA AGRADAT, T’AGRADARÀ:

Worker placements lleugers: Fresco, Stone Age, Egizia, Agricola, 21 Motines

Worker placements mitjos: Els Pilars de la Terra, Carson City,

Worker placement pesats: Caylus, Dominant Spieces, Le Havre

S’accepten correccions sobre aquest criteri, ja que he de dir que alguns d’aquests no els he jugat.

EXTRES: el joc va ser editat per Devir en espanyol, tot i que actualment es troba exhaurit i hem de tibar de les edicions alemanyes o angleses. Per descomptat existeixen, versions a la xarxa de les instruccions en espanyol, i pròximament D’oca a Oca entra en el món de les traduccions…

Stone_Age_Reglas-2

 

Anuncis
3 comentaris leave one →
  1. Abril 1, 2012 11:00 pm

    Buena reseña. La he leído de cabo a rabo, en catalán, y después me he dado cuenta de que el Chrome me ofrecía traducirlo. He probado, ¡y la traducción es excelente! (para variar). La verdad es que he perdido un poco del idioma, desde que viví allí una temporada hace ya 3 años.

    A mí este juego me ha gustado siempre, aunque como tiene poca interacción cada vez lo juego menos porque ando explorando nuevas posibilidades lúdicas. Pero es excelente para novatos, y para eurogamers de pellejo duro.

    Un saludo 😉

    • Abril 3, 2012 3:47 pm

      A mi no em sembla que tinguis cap problema amb el català tampoc!! ;o)

      Jo tinc un grup de joc molt poc regular i jocs com l’Stone Age van bé per a motivar incauts que no solen jugar (família, amics i parella), tot i que estic d’acord que al cap d’unes quantes partides el què veus és el què hi ha. De totes maneres altres semblant com Els Pilars de la Terra se’m fan massa farregosos.

      • Abril 3, 2012 4:11 pm

        Sí, creo que este juego funciona mejor que el Pilares, y siempre molará echar una partida, de vez en cuando y gracias a la familia y novatos. Saludos 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: