Skip to content

Una tardor-hivern plena, plena, plena…

Octubre 26, 2011

Finalment ha arribat el fred, baixen les temperatures, es fa fosc abans i la gent es tanca a casa seva… Tothom? No! Els fanàtics dels jocs de taula decideixen omplir pràcticament cada cap de setmana d’aquí a abans de Nadal d’una pila de propostes lúdiques per a jugar fins a avorrir-se:

22-23 d’octubre: Internationale Spieltage Messe Essen   2011. La Fira de jocs de taula més gran del món es va celebrar el cap de setmana passat a la ciutat alemanya d’Essen. Molta gent es desplaça fins allà per a poder comprar les novetats que s’hi presenten i altres jocs a autèntics preus de saldo. Podeu llegir algunes experiències aquí i aquí.

29-30 d’octubre: Juguem 2011. Organitzades per la gent d’ADALT, aquestes jornades es celebren durant tot el cap de setmana a Vilafranca. Durant els dos dies podreu participar en un gran nombre d’activitats com demostracions, tornejos (Dominion, 7 Wonders, King of Tokyo) i presentacions. Games Workshop presenta el seu espectacular Dreadfleet.

5-6 de novembre: VI Marató 24h de Sabadell: organitzada per la gent del Refugio del Satiro, el nom no és un dir: les jornades duren des de les 10 del matí de dissabte fins a les deu del matí de diumenge. De moment tenen confirmat un torneig de King of Tokyo.

12-13 de novembre: descans!! Però si voleu podeu mirar les activitats del National Gaming Day @ your Library.

19-20 de novembre: PatiTrobada a Igualada. La gent del Pati tornen amb la seva jornada bimestral on assegurem bons jocs i bona companyia.

26-27 de novembre: Encuentros Nacionales de Juegos de Mesa. Aquesta cita anual amb caràcter itinerant es celebra cada any a una ciutat diferent de l’estat. Enguany toca Granollers i l’organització corre a compte de l’editorial Homoludicus i l’Ajuntament de la Ciutat que ja està bregat en aquestes batalles gràcies a la seva fira anual de jocs.

Els continguts del cap de setmana segueixen sent secret de sumari, de moment només se sap el lloc i les dates.

3-4 de desembre: Jornades Ayudar Jugando. Aquesta associació benèfica gestiona barres de préstecs de jocs en diferents esdeveniments lúdics i destina els guanys a projectes. Les seves jornades anuals, que aquest any es traslladen a les Cotxeres de Sants, són una cita ineludible per a molts jugadors de l’àrea de Barcelona.

10-11 de desembre: descans. Tots de pont!

17-18 de desembre: One night Stand. La gent del Club Kritik organitzen a la seva seu habitual al barri de les Corts, una nit de jocs. Literalment, de 8 del vespre a 8 del matí.

24-25 de desembre: canelons i Nadal!! Estrenar els jocs nous que us hagin regalat que ja és prou.

I tot això sense contar els tallers mensuals de la Ludotecla, els Thursday Night Fever de la botiga JugarxJugar, les nits lúdiques de Homoludicus, les partides de la Universal, o els Dijous de joc del Club del Joc de Manresa.

Si és que qui no juga… és perquè no vol!!

 

 

Anuncis

5 jocs d’informació parcial i deducció

Octubre 15, 2011

Aquest és un tipus de joc que sempre m’ha agradat. Solen ser més aviat senzills, sense l’estratègia i el gran ventall d’opcions que podem trobar en un joc de més pes (i durada); però també m’agrada la tranquil·litat que se sent al tenir totes les neurones treballant (i treballen molt) en la mateixa direcció.

Coyote: cada jugador es posa una carta al cap. Per tant veu les dels altres però la seva no.

Els jugadors van dient números succesivament més alts intentant endevinar el total de les cartes en joc. Per si no fós prou difícil hi ha cartes negatives i d’altres que doblen el resultat o eliminen la carta més alta.

Divertídissima la component de bluf on intentem enganyar al contrari donant-li a entendre que té una carta que no té.

Tricoda: entrem a l’apartat analític. Cada jugador disposa d’un faristol amb tres números. Veu els faristols dels altres però el seu no. Cada jugador per torn respondrà una pregunta predissenyada donant informació de quins números i colors veu. El jugador que primer dedueixi el contingut del seu faristol, guanya.

Un cosí llunyà del Master Mind, senzill però que agradarà segur.

Hanabi: què afegir d’aquesta petita meravella cooperativa que ja vam comentar aquí? Un cop més els jugadors veuen les cartes dels companys però les seves no. La gran diferència és que al ser cooperatiu l’objectiu és comú, però les normes per a compartir la informació d’allò que veiem, són limitades.

La nova edició de Cocktail Games, en el seu característic format en caixa metàl·lica, elimina el joc germà Ikebana, minimitzant l’espai i el material. 10 € a qualsevol botiga de jocs, “me lo quitan de las manos”.

Timbuktú: el germà gran dels jocs de deducció incrementa el número de variables a gestionar i el temps de joc.

També demana un esforç extra de memòria perquè les cartes que tenim a les mans van rodant cada poques rondes.

Per a amants de la deducció i la crema de neurones.

 

 

Oracle Pathways: el joc guanyador del passat Concurs de creació de jocs de taula de Granollers. En aquest cas les cartes també van passant de mà, però mai les arribem a veure totes.

Una mica de bluf i una mica de mala llet en un joc de regles senzilles i mitja hora de joc, però amb molt tema.

A veure si el veiem editat pròximament!!

Les partides de la Universal! Pels que juguen i els que en volen aprendre

Octubre 10, 2011

Com sempre que t’assabentes de noves iniciatives relacionades amb les jocs de taula, és un plaer fer-se’n una mica de ressò.

Per tant, sapigueu que a partir d’aquest dissabte 15 d’octubre i cada quinze dies, a la llibreria Universal de Barcelona, la nostra nova comentarista estrella (Galaena) i dues amigues seves explicaran jocs de taula a tothom qui s’hi vulgui apropar.

Les sessions estaran centrades cada dia en un joc diferent per tal de poder-hi aprofundir una mica. El seu únic error (i que els disculparem), ha estat començar pel Carcassonne.

Si no heu provat gaires jocs, però teniu curiositat; és una bona oportunitat ja que la seva idea és començar per jocs accessibles (Colons de Catan, Ticket to Ride) i anar pujant el nivell.

En tot cas, les felicitem i els desitgem molta sort en aquesta iniciativa.

Festival Internacional de Juegos de Cordoba i premi Juego del Año

Setembre 23, 2011

Els propers dies 7, 8 i 9 d’octubre es celebra a Cordoba el festival de jocs de taula més important d’Espanya.

El festival es celebra al claustre del Palacio de la Merced, un entorn fantàstic per a passar-se un cap de setmana jugant sense parar. L’esdeveniment compta amb la participació de la majoria d’editorials estatals que hi posen stand, i també activitats vàries com tornejos, concursos o presentacions de jocs.

L’altre gran moment del festival és l’elecció del joc guanyador al premi JdA – Juego del Año d’entre tots aquells editats durant aquest any al nostre país.

La distribució internacional i el nostre afany lúdic, fan que dels cuatre nominats, tres ja hagin estat ressenyats per D’oca a oca. Són aquests:

Seven Wonders

Félix. El gato Encerrado

La Isla Prohibida

Finca: d’aquest no us n’hem dit res, però també és un gran joc, amb una mecànica d’allò més interessant.

La veritat és que tots quatre són bons jocs, tot i que d’estils molt diferents. Tanmateix, el premi Spiel des Jahres de la Crítica aconseguit per 7 Wonders aquest any, crec que el fa el més ferm candidat també al JdA. La veritat és que de tots és el que, sense ser molt complicat, té una rejugabilitat i un potencial més grans.

Molta sort a tots els nominats!!

Hem de dir, que aquest any, finalment; D’oca a oca estarà a Cordoba per a gaudir d’aquesta cita ineludible del vici lúdic peninsular. Algú més s’hi apunta?

 

Entrevistes: La Ludotecla

Setembre 20, 2011
by

La Biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet és un equipament descomunal però depèn de com força desconegut.

Façana de la Tecla Sala

Jo el vaig descobrir per atzar visitant una exposició de Chema Madoz a les seves sales, i la veritat és que no em va sorprendre descobrir anys més tard que era la seu de la Ludotecla; un punt de trobada per a molts jugadors barcelonins i molt actiu en tots els sentits (de portes endins, de portes enfora, al carrer i a la xarxa).

He pogut participar a les partides organitzades de Fresco que van fer a les últimes Barnalúdiques, i al taller de Brass del juny, així com seguir habitualment el seu blog ple d’informació molt accessible; i sempre m’he sentit ben acollit per gent que veus que tenen ganes de jugar i explicar jocs. I de contestar entrevistes… (gràcies David!)

Perdoneu per les divagacions, ara si, sense més preàmbuls…

LA LUDOTECLA!!

– Què és la Ludotecla?

És un espai de la biblioteca Tecla Sala que es reserva tots els dissabtes per jugar a jocs de taula. El nom va néixer per diferenciar-lo dels Laboratoris de Jocs, una activitat mensual moderada pel personal de la biblioteca en la qual s’ensenya a jugar a l’últim joc que hem incorporat a la Tecla Sala. Podem dir que la LudoTecla és l’espai on portem a terme els Laboratoris de Jocs.

La LudoTecla s’obre cada dissabte. Els Laboratoris són mensuals.

– Com neix la Ludotecla?

La LudoTecla va néixer la nit del 10 a l’11 de setembre de 2008.

Amb motiu de la diada de Catalunya vam decidir obrir fins a les 3 de la matinada i oferir diverses activitats culturals que cridessin l’atenció als nostres usuaris. Entre elles, una trobada d’un club de lectura nocturn, una xerrada sobre blocs literaris i… una trobada per jugar a jocs de taula moderns.

Com que no teníem gaire experiència en el tema, vam demanar ajuda a JugarXJugar, una botiga especialitzada en jocs de Barcelona. Ells es van encarregar de portar un munt de jocs i d’explicar com es jugaven a tot el públic que va venir.

Arrel de la trobada, hi va haver gent que va interessar-se per la possibilitat de tenir un espai a la biblioteca on jugar.

A més d’oferir l’espai, vam decidir donar algun tipus de valor afegit a la iniciativa. Així que vam començar a incorporar alguns jocs de taula al fons de la biblioteca i a organitzar els tornejos i els Laboratoris.

– Quines activitats (i a on i quan) féu?

Ara mateix tenim en marxa:

– La LudoTecla: cessió de la sala taller a tothom qui vulgui venir a la biblioteca a jugar. Amb els nostres jocs o amb els seus. Cada dissabte no festiu, de setembre a juny.

– Laboratoris de Jocs: activitat de caràcter mensual, de setembre a juny, en la qual s’ensenya a jugar a l’últim joc que hem incorporat al fons de la biblioteca. Les places són limitades, així que cal inscripció.

El calendari dels laboratoris el teniu aquí.

– Lliga Lúdica Tecla Sala (LligaTS): Les persones que s’han apuntat a la LligaTS reben punts en funció de les partides que juguen de setembre a juny a la biblioteca. Qui guanyi més punts al final de la temporada s’endurà un petit premi.

– Lliga Brass: Cada tardor fem un torneig. Al 2008 vam organitzar un campionat de Carcassonne, al 2009 d’Agricola i al 2010 d’Stone Age. Aquest any el torneig serà en forma de Lliga de Brass.

– Quin tipus de gent us visita?

El públic més fidel és el que ja coneix els jocs de taula moderns. Gent que juga una o més partides a la setmana i que té jocs a casa. De tant en tant també tenim públic novell, que comença a descobrir aquests tipus de jocs.

– Si hi venim què podem trobar?

Un espai agradable amb gent a qui els agrada jugar amb altra gent. No deixem mai a ningú fora.

Tenim una bona quantitat d’eurogames per escollir i, encara que ja hàgim fet el taller, si teniu interès per aprendre a jugar, podem buscar un dia per repetir partida. I si no tenim el joc, busquem a alguna persona que el tingui i et posem en contacte amb ella, perquè no et quedis amb les ganes.

– Com aconseguiu els jocs?

A part dels donatius que ens han fet algunes editorials i particulars (podeu consultar al nostre perfil de BGG quins són), tenim una petita quantitat pressupostada pel funcionament de l’activitat.

Vam escollir com a proveïdor la botiga JugarXJugar de Barcelona, pel bon tracte i la professionalitat amb la que treballen.

– Teniu relació amb altres entitats lúdiques de Catalunya o participeu en les seves activitats?

Tenim tracte virtual amb alguns grups propers i sempre que podem tractem d’anar a les activitats que organitzen.

Fins ara hem organitzat Laboratoris a diversos festivals lúdics, com ara la fira de Granollers i les Barnalúdica; campionats a les Barnalúdica i al Festival Internacional de Jocs de Còrdova, i algunes partides a les jornades de portes obertes del club Kritik i a les del club Rvbicon.

Entre les coses que tenim pendents des de fa temps està assistir a les One Night Stand del club Kritik, a les jornades Homínidos d’Homolúdicus, a les 12 hores de Jocs de Vallgorguina i a les Patitrobades.

Esperem poder-ho fer algun dia.

– Com valores la situació del joc de taula a Catalunya? En creixement? En decadència? Etc.

Sembla que els jocs de taula tenen més visibilitat gràcies a internet i a alguns mitjans de comunicació. A més, és molt bo per la difusió d’aquest tipus de cultura la presència dins d’esdeveniments més generals, com ara les jornades JugarXJugar dins la fira de l’Ascensió de Granollers o la presència d’algunes editorials de jocs de taula dins el saló del Còmic de Barcelona. D’aquesta manera, es dóna a conéixer l’afició a un públic que potser no vindria a unes jornades centrades només en jocs.

A Barcelona i rodalies és bastant fàcil trobar grups de jocs estables. Tenim la LudoTecla, el Queimada, Kritik, Rvbicon, i bastants espais que segur que no coneixem. Fora de Barcelona també s’organitzen trobades, però tenim la sensació que són a nivell més particular.

Teniu més informació d’espais on jugar al mapa de la Barcelona Lúdica.

– Últimament hi ha hagut un parell de casos de jocs força importants publicats en català (Verbàlia, Catan). Creus que hi ha un lloc per al joc de taula en català?

A aquesta pregunta potser haurien de contestar les editorials. 😉

És qüestió de fer comptes i veure si les vendes a Catalunya cobreixen les despeses de treure una edició en català.

El que estaria bé és que els jocs que fossin independents a nivell d’idioma (només a nivell de regles), es publiquessin en totes les llengües que es parlen a Espanya quan hi ha edició espanyola. Un exemple d’això el tenim a Castellers, de Reiner Knizia, publicat per Devir (la mateixa editorial que va decidir treure Carcassonne, Catan i Verbàlia en català).

– Una pregunta més “delicada”: perquè un blog tant actiu i fantàstic, en castellà? 

Vam escollir el castellà perquè volíem arribar al públic més ampli possible i per integrar el nostre blog dins de “Planeta BSK”, un agregador de blogs temàtics lligat a una de les comunitats més actives sobre jocs de taula a nivell espanyol.
Planeta Lúdico va prendre el relleu de Planeta BSK al seu moment.

Si teniu curiositat, un 37% de les visites al nostre blog són de Catalunya, mentre que la resta (un 63%) són de fora. Per ciutats, destaquen Barcelona i Madrid, amb un 31% i un 15% de les connexions. La resta es reparteixen per tot arreu i no arriben al 5% per ciutat. Són dades d’aquest mes.

– I ja per acabar: recomana’ns un joc per a novells i un per a gent que busqui emocions fortes.

La Isla Prohibida, de Matt Leacock,  pot servir com a joc per a novells. Es tracta d’un joc cooperatiu amb regles molt senzilles que ens ha funcionat molt bé amb gent de totes les edats. Serà el joc del mes de desembre a la Tecla Sala.

Per un públic més exigent: Brass, de Martin Wallace. Un joc ambientat en l’Anglaterra de la revolució industrial que demana concentració i una mica de sort. A l’octubre començarem una lliga d’aquest joc a la Tecla Sala.

BONUS

Per a acabar, el nostre entrevistat demanava romandre en l’anonimat, però la veritat és que la feina ben feta s’ha de reconèixer, així que us deixo aquest vídeo fet per en Kokorin on ell mateix parla de la seva tasca.

Modern Art – el càlcul apuradíssim d’una subhasta

Setembre 15, 2011

Diverses setmanes d’inactivitat juganera m’han deixat sense material per ressenyar. Fa uns dies, però, amb els amics vam poder concretat un sopar amb joc de taula inclòs. I el joc triat va ser: Modern Art.

Modern Art és un joc de subastes de quadres. Cada jugador representa una galeria d’art que participa en una subasta colectiva de quadres de diversos autors ficticis d’art modern. Cadascuna d’aquestes galeries disposa d’un conjunt de quadros amb un petit senyal que indica en quin tipus de subasta entra ja que, de fet, hi ha fins a cinc modalitats de subasta. Cada torn es desenvolupa, en ordre, fins haver venut cinc quadres d’un mateix autor. S’acaba el torn i es valoren els més venuts, guanyant, aquests, un valor mínim de venda. Aquest valor és acumulatiu i, acabat cada torn, el posseïdor d’un quadre valorat rep certa quantitat de diners per cadascun dels quadres. Els torns es desenvolupen de la mateixa manera fins a quatre cops. L’objectiu del joc és aconseguir el màxim de diners possibles de la compra-venda de quadres.

A primer cop d’ull sembla un joc senzill però, realment és molt complexe ja que en una subhasta hi participen molts i complexos paràmetres: quins quadres tens a la mà, quin valor tenen, o poden arribar a tenir si en potencies la compra, quant es pot arribar a devaluar un altre quadre si ningú en posa a la venda, etcètera.

ENS HA AGRADAT

– La complexitat de càlculs que cal tenir en compte alhora de decidir pujar, o no, per un quadre a la venda.

– Tot i el marge de diners pagats i rebuts per una compra-venda, el joc és molt equilibrat i la diferència final de diners no és gens desproporcionada.

NO ENS HA AGRADAT

– Personalment sóc molt obtús pel que fa a càlculs de subhastes però entenc que és més aviat un problema personal que no pas del joc.

Si us ha agradat, us agradarà: Alta Tensión.

Thurn und Taxis d’Andreas Seyfarth, d’encàrrecs per Alemanya!

Setembre 10, 2011

Avui us portem un joc d’Andreas Seyfarth, creador de l’afamat Puerto Rico; i que el 2006 s’endugué el premi Spiel des Jahres (Joc de l’Any), un dels més importants del món.

És un joc senzill però que m’agrada molt. És curiós com un descobreix que jocs que no ho hauria dit mai li agraden. Des d’aquí i a partir d’ara, em declaro fan dels jocs de rutes!

MECÀNICA

El Kàiser encarrega a la família Taxis la creació d’un servei de postes que uneixi les principals ciutats alemanyes. Aquest tema, basat en fets reals, serveix de punt de partida i li dóna un punt de realisme històric al joc. Fans del fantàstic que busquin experiències semblants, potser preferiran l’Elfenland.

El joc és senzill: cada torn els jugadors han d’agafar com a mínim una carta de ciutat d’entre les sis disponibles i jugar-ne com a mínim també una per a començar una ruta o continuar la que estiguin construint, afegint-hi ciutats adjacents a algun dels extrems de la ruta. Si estem construint una ruta però no tenim cap carta que s’hi pugui afegir, l’haurem de descartar.

Taulell de Thurn und Taxis amb la partida a punt de començar

Les 6 cartes a escollir i les bonificacions de ruta llarga

Al final del torn podem decidir tancar la ruta (si té un mínim de tres ciutats de llargada) i llavors la puntuem i posem les postes. La col·locació és un dels primers punts clau del joc ja que podem col·locar o bé una posta a cada una de les provínices per on passa la ruta, o bé una posta a totes les ciutats d’una província per on passem.

Tenir postes en totes les ciutats de determinades províncies, o un mínim d’una posta a cada província, ens donarà punts addicionals. Com també ho faran les rutes de 5 o més ciutats.

Tenir una posta a totes les ciutats liles o a les de les dues províncies verdes, ens donarà punts addicionals

Finalment, tenim els carruatges que van del 3 al 7. Per a aconseguir-los, hem de fer una ruta amb un mínim de ciutats igual al del carruatge i a més s’han es guanyes progressivament, és a dir, no podem aconseguir el 4 sense el 3, etc.

Partida a mitges...

El joc acaba quan un dels jugadors aconsegueix el carruatge número 7 o col·loca la seva última casa. Llavors s’acaba la ronda i es conta els punts del carruatge més altres punts aconseguits per províncies i rutes llargues i es resta el número de cases per col·locar.

Jugador acostant-se al final de partida: carruatge de 6 i varis bonus addicionals per rutes llargues i posicionament de postes

Per a posar-hi una mica de teca, cada torn podem demanar l’ajut d’un personatge: l’administrador ens permetrà substituir les sis cartes disponibles, l’encarregat ens permetrà agafar dues cartes de ciutat en un sol torn, el conductor posar-ne dues en un torn; i el responsable de carruatges, aconseguir un carruatge amb una ruta una o dues ciutats més curta del necessari. Alerta perquè si no tenim tots els carruatges anteriors, per molt que tinguem el responsable de carruatges, no ens servirà de res.

JUGANT

El primer que hem d’avisar és que aquest és un joc senzill i que es juga en una mitja horeta si els jugadors saben al què van. En general hi ha poca interacció entre jugadors ja que tothom pot posar postes a tot arreu. L’única interacció es dóna en el moment d’agafar les cartes ja que, apart d’agafar les cartes que ens interessen, també podem agafar les que necessita el nostre oponent, forçant-lo a fer servir l’administrador (canviar les 6 cartes) o fins i tot a descartar la ruta. La victòria sol raure en trobar el punt d’equilibri entre els dos aspectes.

Més enllà d’això, es tracta de combinar en la major manera possible les cartes que van sortint per a poder construir les rutes i posicionar les postes on ens interessi. Hi ha gent que va a fer rutes llargues des del principi per a endur-se més punts de bonus i d’altres que van seguint les mides necessàries per a aconseguir els carruatges i acabar la partida abans.

En el fons no hi ha una tàctica millor ja que hi ha un factor d’atzar inevitable que ens pot obligar a variar l’estratègia pel què haurem d’anar avaluant les nostres possibilitats a cada moment.

El trobo particularment interessant a dos jugadors perquè apart de ser més ràpid permet construir una certa estratègia. Jugant a quatre, és pràcticament impossible saber quines cartes t’arribaran al pròxim torn.

ENS AGRADA:

– Joc ràpid i senzill, però no absent d’estratègia.

– L’atzar introdueix un factor de rejugabilitat força elevat (per mi) que fa que cada partida sigui diferent.

NO ENS AGRADA

– Poca interacció

SI T’HA AGRADAT, T’AGRADARÀ: Elfenland, Ticket to Ride… Si us plau lectors, recomanacions de jocs de rutes!!!

BONUS: el joc es pot jugar online per torns a yucata.de, que de fet és on el vaig descobrir; però també hi ha una versió gratuïta per a pc que podem trobar a la imprescindible llista de Sebastian Sohn de jocs de taula amb versió pc (item número 282).