Buscant jocs per Amsterdam
Països Baixos: 16 milions d’habitants, o almenys això diu la Wikipèdia en català, i una superfície total de poc més de 40.000 km2. En resum, quatre en un terròs. Per cert, llengua oficial és el neerlandès que té moltes semblances amb la llengua que es parla al país del joc de taula per excel·lència (Alemanya), amb el qual comparteixen a més, un bon tros de frontera.
Entre això i el domini de l’anglès que es pressuposa a tot holandès, un podria suposar que si s’escapa un cap de setmana a Àmsterdam i vol aprofitar per a comprar jocs de taula, no li serà complicat trobar gangues en anglès o en alemany…. ja!
La botiga de jocs per excel·lència a Amsterdam és The Game Keeper (alerta per a navegants, pàgina en holandès exclusivament).
The Game Keeper
Aquesta botiga, situada en una zona força cèntrica d’Amsterdam, a pocs minuts de la casa museu d’Anna Frank i la Plaça Dam, conté a priori la majoria de jocs que podríeu estar buscant, incloent una bona selecció de cartes, infantils de la casa Haba i abstractes.
I quin és el problema doncs? Que el 80% dels jocs de la botiga, estaven en neerlandès!! Ja sé que podria haver-me baixat les instruccions traduïdes de la BGG, però ja tinc prou problemes amb l’alemany com per a entrar amb el seu cosí germà. I apart, que tampoc eren especialment barats.
La culpa d’això la tenen les dues principals editorials holandeses: 999 Games i White Goblin Games que tradueixen la majoria de jocs.
White Goblin també edita jocs propis com el Rattus, el Norenberc o a la recent Fira d’Essen, el Panic Station.
Motivat per aquest fil de la BGG, vaig fer altres intents de trobar jocs de taula en grans galeries i centre, però es van quedar en Legos i jocs familiars.
En fi, la cacera força infructuosa, una excusa més per a donar voltes per una ciutat poc coneguda.
Només em queda aplaudir la política editorial d’aquestes cases que, en un país on hi ha un domini generalitzat de l’anglès i la llengua oficial s’assembla molt a l’alemany; decideixin traduir-ho tot igualment.
Llàstima que s’independitzessin d’Espanya cap allà al 1648, potser se’ns hauria enganxat alguna cosa. El mercat és un altre també…
Una curiositat més, en la visita a la casa museu d’Anna Frank hi ha exposat un joc de taula propietat del nen de l’altra familia que s’amagava amb ells. El joc es diu “Het Beursspel”, que es traduïria com a “Joc de la Borsa”. Fa pensar, i esperar que dins la desgràcia els proporcionés algunes estones d’alegria i diversió.
Foto de "Het Beursspel". Extreta de "Guía web de Anna Frank"
Ghost Stories d’Antoine Bauza, “esto va a ser una matanza”, cooperatius amb motor de cartes (III)
És de nit, una nit més negra que la gola d’un llop negre. El poblet de nom desconegut és en silenci… els vilatans dormen tranquilament, aliens al mal que els amenaça. I és que el què no saben és que el seu poble està construït sobre l’indret escollit per Wu-Feng, gran senyor de l’infern per a conquerir el nostre món. Sense previ avís, dimonis i fantasmes de tot tipus i forma comencen a manifestar-se pels carrers, però alerta, només són l’avantguarda!
Wu Feng s’està preparant per a reencarnar-se i tornar a caminar sobre la terra… Només quatre guerres taoistes i alguns vilatans poden evitar la seva victòria.
Aproximadament aquesta és l’ambientació prèvia a Ghost Stories, el joc del qual us parlarem avui.
És un cooperatiu amb motor de cartes com Pandemic i La Isla Prohibida però obra d’Antoine Bauza, més conegut últimament pel 7 Wonders i, en aquest bog, pel Hanabi.
MECÀNICA
El taulell està constituït per nou lloses de poble, cada una de les quals permet fer una acció diferent; i els quatre taulells dels guerrers. Les nou lloses es distribueixen a l’atzar en una graella de 3×3 i els taulells dels taoistes tenen cada un dues bandes que confereixen als jugadors habilitats diferents. D’aquesta manera el joc guanya en rejugabilitat i en exigència.
Pel què fa als torns, el joc segueix la línia dels altres que ja hem comentat: en cada torn es destapa una carta que representa l’acció del joc, en aquest cas un dels fantasmes de Wu-Feng que apareix; i després el jugador pot fer una acció.
Ghost Stories no té victòria prèvia, s’ha d’aguantar com un campió 45 fantasmes de la baralla i llavors encara vèncer l’encarnació de Wu-Feng que ocupa el lloc 46. Si ho fem abans de què s’acabin els 55 fantasmes de la baralla, haurem guanyat.
Per descomptat podem haver perdut molt abans si els nostres taoistes moren o els esperits ens embruixen el poblat… però no ens avancem.
Després de treure la carta de monstre, col·locar-la en algun lloc lliure (si n’hi ha), i fer l’acció d’entrada del monstre; el jugador pot desplaçar-se una casella i fer l’acció de la llosa on ha anat a parar o bé atacar els monstres amb què estigui en contacte.
El ventall de monstres és força ampli. El recuadre de baix a l'esquerra és l'acció (digues-ni més aviat putada) que fan al entrar en joc
Fer servir adequadament les lloses de poble serà imprescindible per a guanyar
Per a atacar es tiren els tres daus de combat i hem d’aconseguir tants punts de cada color com la resistència del fantasma que estiguem atacant. Per a reduir el factor d’atzar, disposem de taos que són punts d’energia de cada color que es poden gastar per a acabar de derrotar al fantasma. És a dir, si necessitem tres blaus i en traiem dos, gastant-ne un altre de blau de la reserva, podem derrotar el fantasma igualment.
Derrotar monstres i algunes lloses ens recompensaran amb taos.
I ja està direu? Xupat no? Doncs no! Perquè els monstres estan pensats per donar-nos pel sac tant com es pugui: des dels monstres tontos que fan sortir un altre monstre, els que ens bloquegen les habilitats especials dels jugadors, els que ens bloquegen daus o taos; la lluita contra el mal no serà un camí de roses.
Per a acabar-ho d’adobar, existeixen els esperits que van avançant progressivament i que si arriben al poble encantaran lloses i no les podrem fer servir.
Ups! Ens han encantat tres lloses!! S'ha acabat la partida, un altre dia serà.
A l'esquerra esperit que acaba d'entrar en joc. El seu company de la dreta no es pot matar amb daus
Una situació força habitual: 9 monstres en joc, dos esperits en marxa i el simpàtic de dalt a la dreta que ens reté un dau de combat mentre està en joc
Les lloses de poble ens donen taos, fan retrocedir esperits, reviuen taoistes morts, ens permeten guanyar Budes que eliminen monstres directament, etc. qualsevol ajuda per petita que sigui serà benvinguda.
Me’n descuidava, si arribeu a la carta 46 sortirà una de les encarnacions de Wu-Feng. Es trien a l’atzar però val a dir que tenen força tela! L’heu de guanyar abans que s’acabin les deu cartes que quedin a la baralla. I ànims, que això només és el nivell principiant. En el nivell infernal es posen en joc tres encarnacions.
Vols caldo? Dues tasses!!
JUGANT
El primer que cal dir és que Ghost Stories és un joc difícil: el títol de l’entrada i que és l’expressió amb què em van presentar el joc, ja ho deixa clar. No és com un Pandemic (i encara molt menys una Isla Prohibida), que amb dues o tres partides ja veus per on va. M’han calgut unes cinc o sis partides i escollint (en teoria són a l’atzar) les habilitats dels taoistes per a poder guanyar.
Tot i que la dificultat pot ser (de fet, ha estat, per tossut jo!) una bona motivació per a esforçar-se amb un joc, i més si te n’acabes sortint; Ghost Stories sempre se’m fa massa llarg. El monstre vint-i-cinc, per dir alguna cosa, ja no aporta més al desenvolupament de la partida; es tracta només d’anar aguantant fins que surti Wu-Feng. Si tens una bona estratègia ho sabràs també a mitja partida, i després és anar aguantat.
I si no la tens també et quedarà clar i la veritat és que la lluita per a la supervivència és força angoixant. Vària gent amb la que hi he jugat els han passat prou les ganes de tornar-hi a jugar.
Els daus introdueixen una component d’atzar molt desequilibrant, però cada cop tinc més clar que si vols guanyar n’has de dependre el mínim possible, tenint sempre la possibilitat d’utilitzar taos complementaris, budes, lloses, etc.
Un punt a favor del joc és la possibilitat de jugar en solitari. Això que és força complicat en els joc competitius, és senzill en els cooperatius.
Pateix també del gran defecte de la majoria de cooperatius amb motor de cartes, que és l’efecte líder. És a dir, un jugador que ja coneix el joc pren el lideratge i guia els moviments de tots els jugadors. El gran ventall d’opcions disponible ho fa encara més acusat que en altres jocs del mateix estil.
ENS AGRADA:
– L’ambientació colorista i detallada. Tots els fantasmes tenen noms com Uncatchable (“l’intatrapable”) o Sunken Lady (“donzella ofegada”), que faran les delícies dels amants de posar-hi més pa que formatge.
– És un repte estimulant.
– Cooperatiu (per bé i per mal)
– Bon solitari
– Depèn molt de l’atzar, però és bo perquè t’estimula a trobar la manera de dependre’n el mínim possible.
NO ENS AGRADA:
– Massa llarg: la mecànica s’esgota en la segona meitat de la partida. La lluita per la supervivència desmoralitza molt. En aquest sentit el joc es torna poc amistós i tens poques ganes de tornar-hi a jugar.
– Cooperatiu (per mal i per bé)
– Procliu a l’efecte líder
BONUS: Ghost Stories disposa de vàries ampliacions que inclouen cartes promocionals com Chuck No-Rice (paròdia de Chuck Norris) o Jean Claude Van Rice (paròdia de…). La última ampliació publicada tot just aquest octubre passat, ha estat Black Secret, on un dels jugadors es fica a la pell del mateix Wu-Feng.
3 recomanacions per a la Castanyada
La nit del dia 31 d’octubre és un dia excel·lent per quedar amb els amics i aprofitar per treure la pols a algun joc de taula participatiu. Tot s’ha de dir que la temàtica de por és molt sucosa lúdicament però per tal de no traïr les nostres tradicions sempre podem acompanyar la partida d’uns bons panellets amb moscatell.
Hombres Lobo de Castronegro és un joc participatiu on els jugadors hauran d’ocultar la seva identitat per tal de sobreviure, desemmascarar els homes llop o evitar ser lapidat pels veïns del poble. Un dels jugadors és el narrador que pot afegir salsa a la partida per donar-hi un toc més terrorífic.
Gloom és un joc de cartes d’estètica gòtica per a un màxim de 5 jugadors ampliable amb diverses expansions. No ha estat editat aquí i només està disponible en anglès. Cada jugador representa una família de desgraciats éssers monstruosos que guanya punts de victòria acumulant desgràcies fins al inevitable final. Paral·lelament cal evitar la victòria dels altres jugadors subministrant-los moments feliços. És a dir que la puntuació i la victòria són tot el contrari de l’habitual. Les regles proposen que cada jugador, en col·loar les cartes desenvolupi una història tramant els successos que planteja cada carta.
Arkham Horror és un complex joc de taula basat en l’univers de H.P. Lovecraft. Els jugadors prenen el paper d’un investigador, un periodista, un detectiu, etcètera i tracten d’evitar que un blasfem ésser d’una altra galàxia, un Primigeni, engoleixi el món i sembri la desgràcia. És col·laboratiu i es juga contra un conjunt d’esdeveniments i monstres que es mouen a l’atzar, seguint les indicacions d’unes cartes.
Festival de Jocs de Cordoba! Jugant non-stop!
Fa tres setmanes es va celebrar el Festival Internacional de Juegos de Córdoba. Com ja us anunciàvem, una alineació astral va permetre que hi poguéssim anar i aquesta és la crònica de la història.
Divendres matí ens vam llevar molt d’hora i vam arribar molt d’hora a Córdoba. Després de la preceptiva visita a la Mezquita i una migdiada, a les 6 de la tarda ja érem fent cua davant el Palacio de la Mercé, encara pràcticament buit, disposats a jugar sense parar.
El primer joc, una estrena de Morapiaf va ser Vintage: un joc de gestió de recursos ambientat en la producció de Porto al nord de Portugal. El tema està molt treballat i té mecàniques resultones tot i que un pèl enrevessades (pel meu gust). Va agradar.
Produir Porto és més complicat del què sembla...
Les taules de novetats s’anaven omplint així que vam anar a la ludoteca de l’Associació Jugamos Todos a provar algun joc de la llarga llista de clàssics pendents que teníem.
El primer va ser el Tikal. Un joc d’exploració de jungles i majories amb una mica, bastant molt puteig entre jugadors. Ens va agradar molt tot i la ració de punyalades gratuïtes per tothom.
Explorant la jungla... Temples, tresors, volcans, punyalades traperes...
Després de sopar unes tapes (que es estrany, tapes a Andalusia), vam encarar il·lusionats Mundodisco, una de les estrenes del festival. El joc creat per Martin Wallace, autor de Brass i altres jocs de “calibre” similar; s’ambienta a la ciutat d’Ankh-Morpok dels llibres del Mundodisco de Terry Pratchett. La combinació no podia fallar…. donc si!! Desastre!! Joc de cartes caòtic, ple d’atzar, tema enganxat marranament i molt molt lleuger. És possible que si no tens tantes preconcepcions el joc t’agradi més. Jo li donaria una segona partida perquè no pot ser tant dolent.
Caos, caos, caos...
Tanquem la nit amb un Fortuna, una de les estrenes de LudoNova. Bona compensació entre atzar i estratègia per un joc de mig pes.
Dissabte non stop:
Alta Tensión: Director de Fábrica, joc de gestió de recursos i subhastes. Un cop entès molt fàcil de jugar, amb un bon equilibri entre mecàniques. Segurament l’incorporarem a la Ludoteca del Club del Joc de Manresa.
King of Tokyo, un dels jocs més xorres però dels més triomfadors del festival. Ajunta quatre monstres, una mecànica senzilla però ben combinada, una ambientació de ciència-ficció al més pur estil Godzilla i alguns amics amb ganes de posar-hi més pa que formatge; i passareu una gran estona.
El cansament començava a fer efecte, vam encadenar Yo soy el jefe y Hamburgum. El primer un joc de negociacions que no va arribar a ningú, y el segon un clàssic de la mecànica rondel que ens va deixar a tots freds.
El Samurai de Reiner Knizia va tenir tal impacte en les nostres neurones que no va ser ni fotografiat.
El cap de setmana va tenir lloc per a altres jocs més curts però alguns igual de bons com el Tricoda, l’Ice Flow o l’Snow Trails.
El Palau va estar a tope d’ambient tot el cap de setmana. Els vespres era difícil trobar taula.
Em va encantar veure-hi tot tipus de públic, des de gent jove a families i gent gran.
Atenció a la fidelíssima versió en gegant d'un joc molt conegut
En l’apartat més oficial, el festival tenia com a convidat Antoine Bauza, creador de 7 Wonders i Hanabi del qual me’n va firmar una còpia (ara en tinc dues…).
Al final el premi JdA (Juego del Año) va anar, en contra de tot pronòstic per a la Isla Prohibida. El guardó demostra el coratge per part del jurat de voler donar un perfil propi al JdA, negant-se a seguir les modes i les travesses que col·locaven 7 Wonders com a guanyador segur.
El premi a la millor web va anar per Gaming with my Suegra. El seu alma matter, Chemo, corria per allà. Un premi merescut a una labor molt més enllà del què és només el blog dins els jocs de taula.
L’únic inconvenient va ser aconseguir guanyar només les partides lleugeretes (King of Tokyo, Tricoda, Fortuna…). Està clar que només és culpa meva que el Ferran em tragués 20 punts a l’Hamburgum o que el Xevi em fotés al nassos un temple tikalià que havia construït amb tant d’amor, o la fitxa de magatzem que calia per a ser el super Director de Fábrica… A partir d’ara digueu-me FillerMan… a veure si em va millor…
En fi, una experiència fantàstica, i que està clar que et pots prendre de diverses maneres: jugant a tot drap (la nostra), anant a provar prototips de la gent de l’Associació de Creadors de Jocs LUDO, fent lligams i coneixences, o una mica de tot. A veure l’any que ve…
Una tardor-hivern plena, plena, plena…
Finalment ha arribat el fred, baixen les temperatures, es fa fosc abans i la gent es tanca a casa seva… Tothom? No! Els fanàtics dels jocs de taula decideixen omplir pràcticament cada cap de setmana d’aquí a abans de Nadal d’una pila de propostes lúdiques per a jugar fins a avorrir-se:
22-23 d’octubre: Internationale Spieltage Messe Essen 2011. La Fira de jocs de taula més gran del món es va celebrar el cap de setmana passat a la ciutat alemanya d’Essen. Molta gent es desplaça fins allà per a poder comprar les novetats que s’hi presenten i altres jocs a autèntics preus de saldo. Podeu llegir algunes experiències aquí i aquí.
29-30 d’octubre: Juguem 2011. Organitzades per la gent d’ADALT, aquestes jornades es celebren durant tot el cap de setmana a Vilafranca. Durant els dos dies podreu participar en un gran nombre d’activitats com demostracions, tornejos (Dominion, 7 Wonders, King of Tokyo) i presentacions. Games Workshop presenta el seu espectacular Dreadfleet.
5-6 de novembre: VI Marató 24h de Sabadell: organitzada per la gent del Refugio del Satiro, el nom no és un dir: les jornades duren des de les 10 del matí de dissabte fins a les deu del matí de diumenge. De moment tenen confirmat un torneig de King of Tokyo.
12-13 de novembre: descans!! Però si voleu podeu mirar les activitats del National Gaming Day @ your Library.
19-20 de novembre: PatiTrobada a Igualada. La gent del Pati tornen amb la seva jornada bimestral on assegurem bons jocs i bona companyia.
26-27 de novembre: Encuentros Nacionales de Juegos de Mesa. Aquesta cita anual amb caràcter itinerant es celebra cada any a una ciutat diferent de l’estat. Enguany toca Granollers i l’organització corre a compte de l’editorial Homoludicus i l’Ajuntament de la Ciutat que ja està bregat en aquestes batalles gràcies a la seva fira anual de jocs.
Els continguts del cap de setmana segueixen sent secret de sumari, de moment només se sap el lloc i les dates.
3-4 de desembre: Jornades Ayudar Jugando. Aquesta associació benèfica gestiona barres de préstecs de jocs en diferents esdeveniments lúdics i destina els guanys a projectes. Les seves jornades anuals, que aquest any es traslladen a les Cotxeres de Sants, són una cita ineludible per a molts jugadors de l’àrea de Barcelona.
10-11 de desembre: descans. Tots de pont!
17-18 de desembre: One night Stand. La gent del Club Kritik organitzen a la seva seu habitual al barri de les Corts, una nit de jocs. Literalment, de 8 del vespre a 8 del matí.
24-25 de desembre: canelons i Nadal!! Estrenar els jocs nous que us hagin regalat que ja és prou.
I tot això sense contar els tallers mensuals de la Ludotecla, els Thursday Night Fever de la botiga JugarxJugar, les nits lúdiques de Homoludicus, les partides de la Universal, o els Dijous de joc del Club del Joc de Manresa.
Si és que qui no juga… és perquè no vol!!
5 jocs d’informació parcial i deducció
Aquest és un tipus de joc que sempre m’ha agradat. Solen ser més aviat senzills, sense l’estratègia i el gran ventall d’opcions que podem trobar en un joc de més pes (i durada); però també m’agrada la tranquil·litat que se sent al tenir totes les neurones treballant (i treballen molt) en la mateixa direcció.
Coyote: cada jugador es posa una carta al cap. Per tant veu les dels altres però la seva no.
Els jugadors van dient números succesivament més alts intentant endevinar el total de les cartes en joc. Per si no fós prou difícil hi ha cartes negatives i d’altres que doblen el resultat o eliminen la carta més alta.
Divertídissima la component de bluf on intentem enganyar al contrari donant-li a entendre que té una carta que no té.
Tricoda: entrem a l’apartat analític. Cada jugador disposa d’un faristol amb tres números. Veu els faristols dels altres però el seu no. Cada jugador per torn respondrà una pregunta predissenyada donant informació de quins números i colors veu. El jugador que primer dedueixi el contingut del seu faristol, guanya.
Un cosí llunyà del Master Mind, senzill però que agradarà segur.
Hanabi: què afegir d’aquesta petita meravella cooperativa que ja vam comentar aquí? Un cop més els jugadors veuen les cartes dels companys però les seves no. La gran diferència és que al ser cooperatiu l’objectiu és comú, però les normes per a compartir la informació d’allò que veiem, són limitades.
La nova edició de Cocktail Games, en el seu característic format en caixa metàl·lica, elimina el joc germà Ikebana, minimitzant l’espai i el material. 10 € a qualsevol botiga de jocs, “me lo quitan de las manos”.
Timbuktú: el germà gran dels jocs de deducció incrementa el número de variables a gestionar i el temps de joc.
També demana un esforç extra de memòria perquè les cartes que tenim a les mans van rodant cada poques rondes.
Per a amants de la deducció i la crema de neurones.
Oracle Pathways: el joc guanyador del passat Concurs de creació de jocs de taula de Granollers. En aquest cas les cartes també van passant de mà, però mai les arribem a veure totes.
Una mica de bluf i una mica de mala llet en un joc de regles senzilles i mitja hora de joc, però amb molt tema.
A veure si el veiem editat pròximament!!
Com sempre que t’assabentes de noves iniciatives relacionades amb les jocs de taula, és un plaer fer-se’n una mica de ressò.
Per tant, sapigueu que a partir d’aquest dissabte 15 d’octubre i cada quinze dies, a la llibreria Universal de Barcelona, la nostra nova comentarista estrella (Galaena) i dues amigues seves explicaran jocs de taula a tothom qui s’hi vulgui apropar.
Les sessions estaran centrades cada dia en un joc diferent per tal de poder-hi aprofundir una mica. El seu únic error (i que els disculparem), ha estat començar pel Carcassonne.
Si no heu provat gaires jocs, però teniu curiositat; és una bona oportunitat ja que la seva idea és començar per jocs accessibles (Colons de Catan, Ticket to Ride) i anar pujant el nivell.
En tot cas, les felicitem i els desitgem molta sort en aquesta iniciativa.
Festival Internacional de Juegos de Cordoba i premi Juego del Año
Els propers dies 7, 8 i 9 d’octubre es celebra a Cordoba el festival de jocs de taula més important d’Espanya.
El festival es celebra al claustre del Palacio de la Merced, un entorn fantàstic per a passar-se un cap de setmana jugant sense parar. L’esdeveniment compta amb la participació de la majoria d’editorials estatals que hi posen stand, i també activitats vàries com tornejos, concursos o presentacions de jocs.
L’altre gran moment del festival és l’elecció del joc guanyador al premi JdA – Juego del Año d’entre tots aquells editats durant aquest any al nostre país.
La distribució internacional i el nostre afany lúdic, fan que dels cuatre nominats, tres ja hagin estat ressenyats per D’oca a oca. Són aquests:
Finca: d’aquest no us n’hem dit res, però també és un gran joc, amb una mecànica d’allò més interessant.
La veritat és que tots quatre són bons jocs, tot i que d’estils molt diferents. Tanmateix, el premi Spiel des Jahres de la Crítica aconseguit per 7 Wonders aquest any, crec que el fa el més ferm candidat també al JdA. La veritat és que de tots és el que, sense ser molt complicat, té una rejugabilitat i un potencial més grans.
Molta sort a tots els nominats!!
Hem de dir, que aquest any, finalment; D’oca a oca estarà a Cordoba per a gaudir d’aquesta cita ineludible del vici lúdic peninsular. Algú més s’hi apunta?
Entrevistes: La Ludotecla
La Biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet és un equipament descomunal però depèn de com força desconegut.
Façana de la Tecla Sala
Jo el vaig descobrir per atzar visitant una exposició de Chema Madoz a les seves sales, i la veritat és que no em va sorprendre descobrir anys més tard que era la seu de la Ludotecla; un punt de trobada per a molts jugadors barcelonins i molt actiu en tots els sentits (de portes endins, de portes enfora, al carrer i a la xarxa).
He pogut participar a les partides organitzades de Fresco que van fer a les últimes Barnalúdiques, i al taller de Brass del juny, així com seguir habitualment el seu blog ple d’informació molt accessible; i sempre m’he sentit ben acollit per gent que veus que tenen ganes de jugar i explicar jocs. I de contestar entrevistes… (gràcies David!)
Perdoneu per les divagacions, ara si, sense més preàmbuls…
LA LUDOTECLA!!
– Què és la Ludotecla?
És un espai de la biblioteca Tecla Sala que es reserva tots els dissabtes per jugar a jocs de taula. El nom va néixer per diferenciar-lo dels Laboratoris de Jocs, una activitat mensual moderada pel personal de la biblioteca en la qual s’ensenya a jugar a l’últim joc que hem incorporat a la Tecla Sala. Podem dir que la LudoTecla és l’espai on portem a terme els Laboratoris de Jocs.
La LudoTecla s’obre cada dissabte. Els Laboratoris són mensuals.
– Com neix la Ludotecla?
La LudoTecla va néixer la nit del 10 a l’11 de setembre de 2008.
Amb motiu de la diada de Catalunya vam decidir obrir fins a les 3 de la matinada i oferir diverses activitats culturals que cridessin l’atenció als nostres usuaris. Entre elles, una trobada d’un club de lectura nocturn, una xerrada sobre blocs literaris i… una trobada per jugar a jocs de taula moderns.
Com que no teníem gaire experiència en el tema, vam demanar ajuda a JugarXJugar, una botiga especialitzada en jocs de Barcelona. Ells es van encarregar de portar un munt de jocs i d’explicar com es jugaven a tot el públic que va venir.
Arrel de la trobada, hi va haver gent que va interessar-se per la possibilitat de tenir un espai a la biblioteca on jugar.
A més d’oferir l’espai, vam decidir donar algun tipus de valor afegit a la iniciativa. Així que vam començar a incorporar alguns jocs de taula al fons de la biblioteca i a organitzar els tornejos i els Laboratoris.
– Quines activitats (i a on i quan) féu?
Ara mateix tenim en marxa:
– La LudoTecla: cessió de la sala taller a tothom qui vulgui venir a la biblioteca a jugar. Amb els nostres jocs o amb els seus. Cada dissabte no festiu, de setembre a juny.
– Laboratoris de Jocs: activitat de caràcter mensual, de setembre a juny, en la qual s’ensenya a jugar a l’últim joc que hem incorporat al fons de la biblioteca. Les places són limitades, així que cal inscripció.
El calendari dels laboratoris el teniu aquí.
– Lliga Lúdica Tecla Sala (LligaTS): Les persones que s’han apuntat a la LligaTS reben punts en funció de les partides que juguen de setembre a juny a la biblioteca. Qui guanyi més punts al final de la temporada s’endurà un petit premi.
– Lliga Brass: Cada tardor fem un torneig. Al 2008 vam organitzar un campionat de Carcassonne, al 2009 d’Agricola i al 2010 d’Stone Age. Aquest any el torneig serà en forma de Lliga de Brass.
– Quin tipus de gent us visita?
El públic més fidel és el que ja coneix els jocs de taula moderns. Gent que juga una o més partides a la setmana i que té jocs a casa. De tant en tant també tenim públic novell, que comença a descobrir aquests tipus de jocs.
Un espai agradable amb gent a qui els agrada jugar amb altra gent. No deixem mai a ningú fora.
Tenim una bona quantitat d’eurogames per escollir i, encara que ja hàgim fet el taller, si teniu interès per aprendre a jugar, podem buscar un dia per repetir partida. I si no tenim el joc, busquem a alguna persona que el tingui i et posem en contacte amb ella, perquè no et quedis amb les ganes.
– Com aconseguiu els jocs?
A part dels donatius que ens han fet algunes editorials i particulars (podeu consultar al nostre perfil de BGG quins són), tenim una petita quantitat pressupostada pel funcionament de l’activitat.
Vam escollir com a proveïdor la botiga JugarXJugar de Barcelona, pel bon tracte i la professionalitat amb la que treballen.
– Teniu relació amb altres entitats lúdiques de Catalunya o participeu en les seves activitats?
Tenim tracte virtual amb alguns grups propers i sempre que podem tractem d’anar a les activitats que organitzen.
Fins ara hem organitzat Laboratoris a diversos festivals lúdics, com ara la fira de Granollers i les Barnalúdica; campionats a les Barnalúdica i al Festival Internacional de Jocs de Còrdova, i algunes partides a les jornades de portes obertes del club Kritik i a les del club Rvbicon.
Entre les coses que tenim pendents des de fa temps està assistir a les One Night Stand del club Kritik, a les jornades Homínidos d’Homolúdicus, a les 12 hores de Jocs de Vallgorguina i a les Patitrobades.
Esperem poder-ho fer algun dia.
– Com valores la situació del joc de taula a Catalunya? En creixement? En decadència? Etc.
Sembla que els jocs de taula tenen més visibilitat gràcies a internet i a alguns mitjans de comunicació. A més, és molt bo per la difusió d’aquest tipus de cultura la presència dins d’esdeveniments més generals, com ara les jornades JugarXJugar dins la fira de l’Ascensió de Granollers o la presència d’algunes editorials de jocs de taula dins el saló del Còmic de Barcelona. D’aquesta manera, es dóna a conéixer l’afició a un públic que potser no vindria a unes jornades centrades només en jocs.
A Barcelona i rodalies és bastant fàcil trobar grups de jocs estables. Tenim la LudoTecla, el Queimada, Kritik, Rvbicon, i bastants espais que segur que no coneixem. Fora de Barcelona també s’organitzen trobades, però tenim la sensació que són a nivell més particular.
Teniu més informació d’espais on jugar al mapa de la Barcelona Lúdica.
– Últimament hi ha hagut un parell de casos de jocs força importants publicats en català (Verbàlia, Catan). Creus que hi ha un lloc per al joc de taula en català?
A aquesta pregunta potser haurien de contestar les editorials. 😉
És qüestió de fer comptes i veure si les vendes a Catalunya cobreixen les despeses de treure una edició en català.
El que estaria bé és que els jocs que fossin independents a nivell d’idioma (només a nivell de regles), es publiquessin en totes les llengües que es parlen a Espanya quan hi ha edició espanyola. Un exemple d’això el tenim a Castellers, de Reiner Knizia, publicat per Devir (la mateixa editorial que va decidir treure Carcassonne, Catan i Verbàlia en català).
– Una pregunta més “delicada”: perquè un blog tant actiu i fantàstic, en castellà?
Vam escollir el castellà perquè volíem arribar al públic més ampli possible i per integrar el nostre blog dins de “Planeta BSK”, un agregador de blogs temàtics lligat a una de les comunitats més actives sobre jocs de taula a nivell espanyol.
Planeta Lúdico va prendre el relleu de Planeta BSK al seu moment.
Si teniu curiositat, un 37% de les visites al nostre blog són de Catalunya, mentre que la resta (un 63%) són de fora. Per ciutats, destaquen Barcelona i Madrid, amb un 31% i un 15% de les connexions. La resta es reparteixen per tot arreu i no arriben al 5% per ciutat. Són dades d’aquest mes.
– I ja per acabar: recomana’ns un joc per a novells i un per a gent que busqui emocions fortes.
La Isla Prohibida, de Matt Leacock, pot servir com a joc per a novells. Es tracta d’un joc cooperatiu amb regles molt senzilles que ens ha funcionat molt bé amb gent de totes les edats. Serà el joc del mes de desembre a la Tecla Sala.
Per un públic més exigent: Brass, de Martin Wallace. Un joc ambientat en l’Anglaterra de la revolució industrial que demana concentració i una mica de sort. A l’octubre començarem una lliga d’aquest joc a la Tecla Sala.
BONUS
Per a acabar, el nostre entrevistat demanava romandre en l’anonimat, però la veritat és que la feina ben feta s’ha de reconèixer, així que us deixo aquest vídeo fet per en Kokorin on ell mateix parla de la seva tasca.
Modern Art – el càlcul apuradíssim d’una subhasta
Diverses setmanes d’inactivitat juganera m’han deixat sense material per ressenyar. Fa uns dies, però, amb els amics vam poder concretat un sopar amb joc de taula inclòs. I el joc triat va ser: Modern Art.
Modern Art és un joc de subastes de quadres. Cada jugador representa una galeria d’art que participa en una subasta colectiva de quadres de diversos autors ficticis d’art modern. Cadascuna d’aquestes galeries disposa d’un conjunt de quadros amb un petit senyal que indica en quin tipus de subasta entra ja que, de fet, hi ha fins a cinc modalitats de subasta. Cada torn es desenvolupa, en ordre, fins haver venut cinc quadres d’un mateix autor. S’acaba el torn i es valoren els més venuts, guanyant, aquests, un valor mínim de venda. Aquest valor és acumulatiu i, acabat cada torn, el posseïdor d’un quadre valorat rep certa quantitat de diners per cadascun dels quadres. Els torns es desenvolupen de la mateixa manera fins a quatre cops. L’objectiu del joc és aconseguir el màxim de diners possibles de la compra-venda de quadres.
A primer cop d’ull sembla un joc senzill però, realment és molt complexe ja que en una subhasta hi participen molts i complexos paràmetres: quins quadres tens a la mà, quin valor tenen, o poden arribar a tenir si en potencies la compra, quant es pot arribar a devaluar un altre quadre si ningú en posa a la venda, etcètera.
ENS HA AGRADAT
– La complexitat de càlculs que cal tenir en compte alhora de decidir pujar, o no, per un quadre a la venda.
– Tot i el marge de diners pagats i rebuts per una compra-venda, el joc és molt equilibrat i la diferència final de diners no és gens desproporcionada.
NO ENS HA AGRADAT
– Personalment sóc molt obtús pel que fa a càlculs de subhastes però entenc que és més aviat un problema personal que no pas del joc.
Si us ha agradat, us agradarà: Alta Tensión.
D'oca a oca 