Jugar en català: hi ha vida més enllà de les bitlles catalanes?
El pròxim dissabte 26 de novembre, un dia en què gairebé no passa res en el panorama lúdic nacional, es celebra la 8a Festa per al Joc i la Joguina en català.
L’esdeveniment organitzat per la Plataforma per la Llengua pretén fomentar la joguina i conscienciar els pares de la possibilitat de tenir en compte la llengua d’una joguina a l’hora de comprar-la. Segons estudis recents, només un 6% de les joguines del mercat contenen etiquetatge en català.
Contribuir amb aquelles editorials que tenen el ¿valor? d’editar en català és una opció que tenim tots de recolzar aquestes iniciatives incipients i aconseguir que cada cop n’hi hagi més. La festa conta amb l’animació dels dos jugadors més lingüístics del moment: Màrius Serra i Oriol Comas, amb el seu Verbàlia.
Fins aquí bé. Però davant aquesta fantàstica iniciativa he començat a navegar per la web de la Plataforma per la Llengua i del Consorci de Normalització Lingüística i la veritat és que n’hi ha per esgarrifar-se del profund desconeixement que es té des de les institucions del nostre país del què és el joc i com es juga a Catalunya.
Sembla que realment, per aquesta gent, no hi hagi vida més enllà del joc tradicional i infantil: les danses, les bitlles catalanes o els patacons són l’únic tipus de joc al qual, com a país, devem poder aspirar. Això et fa pensar si fem aquesta festa perquè toca, perquè ve Nadal…
Els tímids intents d’incloure altres visions sobre el joc no fan més que reforçar la sensació de deixadesa, de complir l’expedient que traspua tot plegat: enllaços obsolets, llistes poc acurades i mal mantingudes, webs farregoses…
Està clar que no hi ha diners per tot ni per tothom, i menys ara, però no és pas d’això del què estic parlant; i si hem de fomentar el joc i la joguina en català, no serà (només) posant quatre inflables un dissabte al matí al Passeig de Sant Joan.
Acabo la rebequeria disculpant-me per si algú s’ha sentit ofès per algun dels comentaris. Tinc tot el respecte del món per al joc tradicional i per al joc infantil, el què em molesta és que sembla que no poguem sortir d’aquí. També per a la gent del Consorci per a la Normalització Lingüística i la Plataforma per la Llengua, que fan una feina molt necessària al nostre país. Però ¿no costaria? demanar buscar suport en entitats o persones que treballin el joc avui en dia. Aquí, aquí o aquí, per dir-ne alguns.
D'oca a oca 
Molt d’acord amb el que dius. Jo els dos primers anys que es va fer la festa hi vaig col·laborar com a voluntària, però me’n vaig desvincular perquè a la secció de jocs i joguines de la Plataforma semblava que fer anualment una festa orientada als més petits era el màxim al que es podia aspirar, ja no per falta d’altres idees, sinó perquè de tan pocs recursos que hi havia s’havia de prioritzar i sempre s’acabava fent allò que atrauria mínimament la gent (inflables, globus i vistosos jocs de carrer). Suposo que calen nous aires, fer-los veure que el joc, com tu dius, no s’acaba a la patanca, però això vol dedicació dels voluntaris, que són gent com tu i com jo, moltes vegades enfeinats en altres assumptes… Vull dir que és feina de tots (tot i que no per això estic excusant-los).
Moltes gràcies Anna per aquesta mica de visió des de dins. La veritat és que també em sabia greu criticar una cosa que no conec, però el plantejament (i sobretot la web) clamaven al cel.
Si realment l’excusa per a fer-ho així només era econòmica, doncs ja no és excusa. Per aquest tipus d’esdeveniments segur que pots trobar col·laboració de les editorials, associacions de joc, etc. Gent que et col·laborarà a un cost molt baix i t’aportaran idees per a donar una dimensió més àmplia a l’esdeveniment si tu no estàs prou ficat en el tema del joc.
En fi, a seguir treballant…
Estem d’acord, Arnau. Quan vam editar el PatimPatamPatum, el 2007, vam parlar amb els de Plataforma per la Llengua, però ens vam trobar amb el mateix que comentes ara: joc tradicional, joc infantil, joc didàctic…
Encara sort que aquest any em sembla que fan una demsotració del Verbàlia, de l’Oriol Comas i el Màrius Serra.
També sorprèn que no s’hagin adonat de la campanya “Aquí juguem en català” que ha endegat Devir…
Carai, ara ja si que veig que el tema està malament si ni vosaltres n’esteu contents.
Respecte a Devir, la veritat és que no deuen haver fet gaire propaganda de la campanya. La vaig conèixer pel vostre blog, però després buscant informació per a fer una entrada no vaig trobar res enlloc, ni a la seva web.
Home, la campanya de Devir l’han difós per les botigues que venen jocs seus (amb cartells i fulletons). Per Internet només ha aparegut a Facebook i als blocs que més o menys ens preocupem pel tema. Sí que n’haurien de fer més propaganda a devir.cat
O canviem el xip o no hi ha res a fer. En un país com el nostre, on sembla que només hi puguin jugar els infants, on els jocs s’han de comprar durant la campanya consumista de Nadal i on la majoria de la gent es limita a comprar els productes de consum massiu amb què ens bombardegen les teles i les grans superfícies… què voleu que passi? Anem d’un extrem a l’altre… de les barbies i monopolis a les joguines tradicionals i d’espardenya.
Llàstima que això no sigui els Països Baixos i no parlem neerlandès!
Salut,
Marià, l’altre de Vexillum 😉
ja,ja,ja llàstima, ja ho pots ben dir…