Skip to content

Ghost Stories d’Antoine Bauza, “esto va a ser una matanza”, cooperatius amb motor de cartes (III)

Novembre 4, 2011

És de nit, una nit més negra que la gola d’un llop negre. El poblet de nom desconegut és en silenci… els vilatans dormen tranquilament, aliens al mal que els amenaça. I és que el què no saben és que el seu poble està construït sobre l’indret escollit per Wu-Feng, gran senyor de l’infern per a conquerir el nostre món. Sense previ avís, dimonis i fantasmes de tot tipus i forma comencen a manifestar-se pels carrers, però alerta, només són l’avantguarda!

Wu Feng s’està preparant per a reencarnar-se i tornar a caminar sobre la terra… Només quatre guerres taoistes i alguns vilatans poden evitar la seva victòria.

Aproximadament aquesta és l’ambientació prèvia a Ghost Stories, el joc del qual us parlarem avui.

És un cooperatiu amb motor de cartes com Pandemic i La Isla Prohibida però obra d’Antoine Bauza, més conegut últimament pel 7 Wonders i, en aquest bog, pel Hanabi.

MECÀNICA

El taulell està constituït per nou lloses de poble, cada una de les quals permet fer una acció diferent; i els quatre taulells dels guerrers. Les nou lloses es distribueixen a l’atzar en una graella de 3×3 i els taulells dels taoistes tenen cada un dues bandes que confereixen als jugadors habilitats diferents. D’aquesta manera el joc guanya en rejugabilitat i en exigència.

Pel què fa als torns, el joc segueix la línia dels altres que ja hem comentat: en cada torn es destapa una carta que representa l’acció del joc, en aquest cas un dels fantasmes de Wu-Feng que apareix; i després el jugador pot fer una acció.

Ghost Stories no té victòria prèvia, s’ha d’aguantar com un campió 45 fantasmes de la baralla i llavors encara vèncer l’encarnació de Wu-Feng que ocupa el lloc 46. Si ho fem abans de què s’acabin els 55 fantasmes de la baralla, haurem guanyat.

Per descomptat podem haver perdut molt abans si els nostres taoistes moren o els esperits ens embruixen el poblat… però no ens avancem.

Després de treure la carta de monstre, col·locar-la en algun lloc lliure (si n’hi ha), i fer l’acció d’entrada del monstre; el jugador pot desplaçar-se una casella i fer l’acció de la llosa on ha anat a parar o bé atacar els monstres amb què estigui en contacte.

El ventall de monstres és força ampli. El recuadre de baix a l'esquerra és l'acció (digues-ni més aviat putada) que fan al entrar en joc

Fer servir adequadament les lloses de poble serà imprescindible per a guanyar

Per a atacar es tiren els tres daus de combat i hem d’aconseguir tants punts de cada color com la resistència del fantasma que estiguem atacant. Per a reduir el factor d’atzar, disposem de taos que són punts d’energia de cada color que es poden gastar per a acabar de derrotar al fantasma. És a dir, si necessitem tres blaus i en traiem dos, gastant-ne un altre de blau de la reserva, podem derrotar el fantasma igualment.

Derrotar monstres i algunes lloses ens recompensaran amb taos.

I ja està direu? Xupat no? Doncs no! Perquè els monstres estan pensats per donar-nos pel sac tant com es pugui: des dels monstres tontos que fan sortir un altre monstre, els que ens bloquegen les habilitats especials dels jugadors, els que ens bloquegen daus o taos; la lluita contra el mal no serà un camí de roses.

Per a acabar-ho d’adobar, existeixen els esperits  que van avançant progressivament i que si arriben al poble encantaran lloses i no les podrem fer servir.

Ups! Ens han encantat tres lloses!! S'ha acabat la partida, un altre dia serà.

A l'esquerra esperit que acaba d'entrar en joc. El seu company de la dreta no es pot matar amb daus

Una situació força habitual: 9 monstres en joc, dos esperits en marxa i el simpàtic de dalt a la dreta que ens reté un dau de combat mentre està en joc

Les lloses de poble ens donen taos, fan retrocedir esperits, reviuen taoistes morts, ens permeten guanyar Budes que eliminen monstres directament, etc. qualsevol ajuda per petita que sigui serà benvinguda.

Me’n descuidava, si arribeu a la carta 46 sortirà una de les encarnacions de Wu-Feng. Es trien a l’atzar però val a dir que tenen força tela! L’heu de guanyar abans que s’acabin les deu cartes que quedin a la baralla. I ànims, que això només és el nivell principiant. En el nivell infernal es posen en joc tres encarnacions.

Vols caldo? Dues tasses!!

JUGANT

El primer que cal dir és que Ghost Stories és un joc difícil: el títol de l’entrada i que és l’expressió amb què em van presentar el joc, ja ho deixa clar. No és com un Pandemic (i encara molt menys una Isla Prohibida), que amb dues o tres partides ja veus per on va. M’han calgut unes cinc o sis partides i escollint (en teoria són a l’atzar) les habilitats dels taoistes per a poder guanyar.

Tot i que la dificultat pot ser (de fet, ha estat, per tossut jo!) una bona motivació per a esforçar-se amb un joc, i més si te n’acabes sortint; Ghost Stories sempre se’m fa massa llarg. El monstre vint-i-cinc, per dir alguna cosa, ja no aporta més al desenvolupament de la partida; es tracta només d’anar aguantant fins que surti Wu-Feng. Si tens una bona estratègia ho sabràs també a mitja partida, i després és anar aguantat.

I si no la tens també et quedarà clar i la veritat és que la lluita per a la supervivència és força angoixant. Vària gent amb la que hi he jugat els han passat prou les ganes de tornar-hi a jugar.

Els daus introdueixen una component d’atzar molt desequilibrant, però cada cop tinc més clar que si vols guanyar n’has de dependre el mínim possible, tenint sempre la possibilitat d’utilitzar taos complementaris, budes, lloses, etc.

Un punt a favor del joc és la possibilitat de jugar en solitari. Això que és força complicat en els joc competitius, és senzill en els cooperatius.

Pateix també del gran defecte de la majoria de cooperatius amb motor de cartes, que és l’efecte líder. És a dir, un jugador que ja coneix el joc pren el lideratge i guia els moviments de tots els jugadors. El gran ventall d’opcions disponible ho fa encara més acusat que en altres jocs del mateix estil.

ENS AGRADA:

– L’ambientació colorista i detallada. Tots els fantasmes tenen noms com Uncatchable (“l’intatrapable”) o Sunken Lady (“donzella ofegada”), que faran les delícies dels amants de posar-hi més pa que formatge.

– És un repte estimulant.

– Cooperatiu (per bé i per mal)

– Bon solitari

– Depèn molt de l’atzar, però és bo perquè t’estimula a trobar la manera de dependre’n el mínim possible.

NO ENS AGRADA:

– Massa llarg: la mecànica s’esgota en la segona meitat de la partida. La lluita per la supervivència desmoralitza molt. En aquest sentit el joc es torna poc amistós i tens poques ganes de tornar-hi a jugar.

– Cooperatiu (per mal i per bé)

– Procliu a l’efecte líder

BONUS: Ghost Stories disposa de vàries ampliacions que inclouen cartes promocionals com Chuck No-Rice (paròdia de Chuck Norris) o Jean Claude Van Rice (paròdia de…). La última ampliació publicada tot just aquest octubre passat, ha estat Black Secret, on un dels jugadors es fica a la pell del mateix Wu-Feng.

Anuncis
7 comentaris leave one →
  1. Novembre 4, 2011 7:12 pm

    Bona ressenya! Fa molt que no el jugo, el Ghost Stories. Per cert, l’Antoine Bauza acaba de ser un dels guanyadors del 30è Concurs de Boulogne-Billancourt, amb un joc molt elegant i agradable de jugar, Tokaïdo, en què els jugadors han de fer la ruta de Tokyo a Kyoto i recollir coses i competir per veure qui aconsegueix més premis pel camí.

    • Novembre 5, 2011 10:52 am

      Carai, aquest home (en Bauza) està a tot arreu. Fa tres setmanes a Cordoba presentava el Takenoko. Es veu que té tirada cap al tema japonès.

      Pensava que amb el què deu estar venent entre 7 Wonders i demés ja no li calia presentar-se a concursos…

      Molt bé això del jurat al Bolougne-Billancourt. L’any que ve si et descuides et truquen de l’Spiel des Jahres :o)

      • Desembre 17, 2011 4:15 pm

        Amb molt de retard, però responc! Sí, el Bauza és un fanàtic de la cultura japonesa, per això hi té tanta tirada a posar-la en els seus jocs. Efectivament, ja no li calia presentar-se a concursos, però el de Boulogne era un repte personal seu: si tots els grans autors francesos l’han guanyat, ell no podia ser menys (no m’ho invento, ho va afirmar ell mateix).

  2. Novembre 11, 2011 6:48 pm

    Gràcies per donar-nos les teves impressions del joc Arnau.

    A nosaltres ens agrada molt el joc. I la veritat és que és tot un repte desfer-te de Wu-Feng.

    Si voleu fer-li una ullada a tots els goodies de Ghost Stories, us els podeu descarregar des de la pàgina de l’editorial Repos.

    • Novembre 14, 2011 7:54 am

      A mi ara també m’agrada, però la veritat és que has d’insistir. Les primeres partides van ser força desencoratjadores. Com deia, tinc amics que no en volen ni tornar a sentir a parlar.

      Potser el nivell principiant hauria de ser més accessible. Per cert, heu jugat a la expansió White Moon o Black Secret? Valen la pena?

      • Ferran permalink
        Novembre 28, 2011 6:20 pm

        “Si, si, por eso te lo digo.”
        Un joc cooperatiu suficientment dificil com per no cremar-lo de cop.
        Per l’altra banda, massa poc plaent per introduir-lo a jugadors no gaire iniciats.

      • Desembre 22, 2011 6:08 pm

        Amb molt de retard: No. No hem jugat amb les expansions. El joc bàsic ja ens dóna tot el que necessitem.

        Que tingueu un bon nadal!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: