Festival de Jocs de Cordoba! Jugant non-stop!

Fa tres setmanes es va celebrar el Festival Internacional de Juegos de Córdoba. Com ja us anunciàvem, una alineació astral va permetre que hi poguéssim anar i aquesta és la crònica de la història.

Divendres matí ens vam llevar molt d’hora i vam arribar molt d’hora a Córdoba. Després de la preceptiva visita a la Mezquita i una migdiada, a les 6 de la tarda ja érem fent cua davant el Palacio de la Mercé, encara pràcticament buit, disposats a jugar sense parar.

El primer joc, una estrena de Morapiaf va ser Vintage: un joc de gestió de recursos ambientat en la producció de Porto al nord de Portugal. El tema està molt treballat i té mecàniques resultones tot i que un pèl enrevessades (pel meu gust). Va agradar.

Produir Porto és més complicat del què sembla...

Les taules de novetats s’anaven omplint així que vam anar a la ludoteca de l’Associació Jugamos Todos a provar algun joc de la llarga llista de clàssics pendents que teníem.

El primer va ser el Tikal. Un joc d’exploració de jungles i majories amb una mica, bastant molt puteig entre jugadors. Ens va agradar molt tot i la ració de punyalades gratuïtes per tothom.

Explorant la jungla... Temples, tresors, volcans, punyalades traperes...

Després de sopar unes tapes (que es estrany, tapes a Andalusia), vam encarar il·lusionats Mundodisco, una de les estrenes del festival. El joc creat per Martin Wallace, autor de Brass i altres jocs de “calibre” similar; s’ambienta a la ciutat d’Ankh-Morpok dels llibres del Mundodisco de Terry Pratchett. La combinació no podia fallar…. donc si!! Desastre!! Joc de cartes caòtic, ple d’atzar, tema enganxat marranament i molt molt lleuger. És possible que si no tens tantes preconcepcions el joc t’agradi més. Jo li donaria una segona partida perquè no pot ser tant dolent.

Caos, caos, caos...

Tanquem la nit amb un Fortuna, una de les estrenes de LudoNova. Bona compensació entre atzar i estratègia per un joc de mig pes.

Dissabte non stop:

Alta Tensión: Director de Fábrica, joc de gestió de recursos i subhastes. Un cop entès molt fàcil de jugar, amb un bon equilibri entre mecàniques. Segurament l’incorporarem a la Ludoteca del Club del Joc de Manresa.

King of Tokyo, un dels jocs més xorres però dels més triomfadors del festival. Ajunta quatre monstres, una mecànica senzilla però ben combinada, una ambientació de ciència-ficció al més pur estil Godzilla i alguns amics amb ganes de posar-hi més pa que formatge; i passareu una gran estona.

El cansament començava a fer efecte, vam encadenar Yo soy el jefe y Hamburgum. El primer un joc de negociacions que no va arribar a ningú, y el segon un clàssic de la mecànica rondel que ens va deixar a tots freds.

El Samurai de Reiner Knizia va tenir tal impacte en les nostres neurones que no va ser ni fotografiat.

El cap de setmana va tenir lloc per a altres jocs més curts però alguns igual de bons com el Tricoda, l’Ice Flow o l’Snow Trails.

El Palau va estar a tope d’ambient tot el cap de setmana. Els vespres era difícil trobar taula.

Em va encantar veure-hi tot tipus de públic, des de gent jove a families i gent gran.

Atenció a la fidelíssima versió en gegant d'un joc molt conegut

En l’apartat més oficial, el festival tenia com a convidat Antoine Bauza, creador de 7 Wonders i Hanabi del qual me’n va firmar una còpia (ara en tinc dues…).

Al final el premi JdA (Juego del Año) va anar, en contra de tot pronòstic per a la Isla Prohibida. El guardó demostra el coratge per part del jurat de voler donar un perfil propi al JdA, negant-se a seguir les modes i les travesses que col·locaven 7 Wonders com a guanyador segur.

El premi a la millor web va anar per Gaming with my Suegra. El seu alma matter, Chemo, corria per allà. Un premi merescut a una labor molt més enllà del què és només el blog dins els jocs de taula.

L’únic inconvenient va ser aconseguir guanyar només les partides lleugeretes (King of Tokyo, Tricoda, Fortuna…). Està clar que només és culpa meva que el Ferran em tragués 20 punts a l’Hamburgum o que el Xevi em fotés al nassos un temple tikalià que havia construït amb tant d’amor, o la fitxa de magatzem que calia per a ser el super Director de Fábrica… A partir d’ara digueu-me FillerMan… a veure si em va millor…

En fi, una experiència fantàstica, i que està clar que et pots prendre de diverses maneres: jugant a tot drap (la nostra), anant a provar prototips de la gent de l’Associació de Creadors de Jocs LUDO, fent lligams i coneixences, o una mica de tot. A veure l’any que ve…