Skip to content

Variat d’estiu: el millor dels últims mesos

Agost 2, 2011
by

La manca de jocs propis a ressenyar ens ha portat a una certa apatia les últimes setmanes. Això no vol dir que no haguem jugat, ans al contrari, sinó que no hem tingut temps de parlar-ne amb tranquil·litat, cosa que tampoc farem ara abans de vacances.

En tot cas, aquí teniu un resum dels últims jocs jugats (llums i ombres). I primer les llums, és clar:

 Thurn und Taxis: per als fans dels jocs de rutes, aquest n’és un de senzill però no absent d’estratègia, ja que hi ha diferents maneres de fer punts i aconseguir la victòria. Partides ràpides d’uns 30 minuts, de dos a quatre jugadors. Molt bo.

Aronda: abstracte per a dos jugadors que competeixen per conquistar el màxim de territoris. La gràcia està en què a partir d’un determinat número de territoris controlats, en podem guanyar d’altres directament, el què dispara un efecte conquista en cadena que és el quid del joc.

 Finca: l’illa de Mallorca dividida en finques és l’excusa per a aquest joc de recollir. Una interessant mecànica de desplaçaments fa que haguem d’aprofitar-nos al màxim dels nostres contrincants per a recollir el màxim de fruita que després farem servir per a puntuar.

Macao: aquest joc ambientat en el comerç amb les amèriques combina una mecànica de combos de cartes per a aconseguir punts (a l’estil Dominion) amb un sistema d’aprovisionament igual d’interessant: com més recursos vulguem aconseguir, més ens haurem d’esperar per a utilitzar-los. Mentrestant els recursos sobre el taulell es van gastant. Un joc de complexitat mitja-alta que no decebrà a aquells que busquin un repte.

Brass: clàssic de Martin Wallace sobre la revolució industrial a Anglaterra. Un joc dur però senzill on la complexitat ve (tal com hauria de ser) de tenir clar quina és la millor jugada d’entre totes les possibles, més que no pas d’unes normes extremadament complexes (amb algunes punyetetes, això si). Jugat al taller de la Ludotecla.

 

I les ombres, és clar, perquè sempre n’hi ha:

Ra: un joc de subhastes que va deixar indiferent a tots els de la taula, que, tot sigui dit; tampoc érem fans d’aquest tipus de joc. Per una quarta part del preu i la mateixa “diversió”, tenim el seu germà petit, Razzia. Un joc inexplicablement situat en els primers llocs del ranking de la bgg, que aportarà poc.

 Cuba: aquest joc ha sigut comparat sovint amb el Puerto Rico, i de fet, la semblança és més que evident en la mecànica de gestió de recursos que combina tria de personatges i plantacions que generen recursos. Tot i que hi faria una segona partida, el vaig trobar molt dirigit i amb poca flexibilitat. L’aspecte en què supera clarament al Puerto Rico (i és que tampoc és massa difícil), és en una gràfica colorista i suggestiva.

 

Hi ha altres jocs que no m’han agradat però són més desconeguts, pel què he pensat que tampoc valia la pena sobrecarregar d’informació. Puc dir amb alegria, com crec que queda clar, que he jugat a més jocs que m’han agradat que no pas dels altres.

Esperem poder tornar després de vacances amb les forces renovades i més informacions i ressenyes.

Bon estiu a tothom!

Advertisements
4 comentaris leave one →
  1. The Black Meeple permalink
    Agost 2, 2011 7:23 pm

    Totalment d’acord especialment amb les ombres.

    El Ra va ser el primer joc que va sortir de la meva col·lecció. Decepció absoluta. El tinc puntuat amb un 4 a la BGG.

    El Cuba també em va decebre (no tant com el Ra) i per ara roman a la ludoteca (és massa maco). He de jugar-lo novament.

    A mi sí m’interessen les altres decepcions menys conegudes…

    Salutacions

    The Black Meeple

    • Agost 3, 2011 8:44 am

      Potser la més sonada és el Ghost Stories. Després d’haver fet dues partides que han acabat amb desfeta total, i deixant la porta oberta a fer algunes partides més, el trobo un joc amb massa atzar i amb poques possibilitats de construir una estratègia que influeixi en la victòria. Esperem que aquesta heretgia no fereixi a cap purista.

      La segona, en jocs de més calibre és el Campaign Manager 2008 que el vaig trobar un joc sonso sonso, i més llarg que un Agrícola a 5 jugadors (metàfora jueguil per no dir més llarg que un dia sense pa). El Roll through the Ages potser em va agradar més, però poc.

      Els altres són jocs “menors” del Yucata que he provat. Potser mereixerien més partides, però no és que me’n mori de ganes precisament: Bangkok Klongs, War of Roses, Hacienda, Pompeii, Trias, Two by Two, Tyrus.

  2. ferran permalink
    Agost 2, 2011 8:35 pm

    El Cuba no em va desagradar, joc interessant de gestió de recursos, que no aporta res de nou però té una dinàmica que funciona. Interessant la elecció de lleis al parlament, i la prioritat a partir de la quarta i cinquena carta. És un joc que em recorda als Pilars de la Terra, no genera grans emocions però acostuma a funcionar en totes les partides.
    por eso te lo digo …

    • Agost 3, 2011 8:49 am

      Jo vaig trobar que havies d’optar per estratègies molt definides i això t’encasillava per la resta de la partida. La idea de generació de recursos a la plantació està bé, però a mida que vas construint edificis, t’encasilles encara més. La part de les lleis, tot i ser interessant com a idea, no em va semblar que tingués un gran impacte en el desenvolupament del joc.

      En fi, caldrà una segona partida suposo, potser a la pròxima Patitrobada podem portar un Puerto Rico i fer les dues partides seguides per a comparar. :o)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: