Skip to content

21 Motines de Pere Pau Listosella (Kokorin), Oh capitán mi capitán!!

Juny 22, 2011

En Pere Pau Listosella, més conegut en el món lúdic per Kokorin, és un autor català de socarrel, d’aquells noms que vas sentint a anomenar, sens falta, de tant en tant, però la veritat és que fins fa ben poc no havia tingut l’oportunitat de provar cap dels seus jocs.

Per sort, el destí de vegades posa les coses al seu lloc i la passada Fira JugarxJugar de Granollers, vaig poder provar l’Ali Babá, el restyling del Teseu que publicarà Hurrican Games durant aquest any. El joc utilitza una mecànica força innovadora (almenys per a mi) per a simular la orientació dins una cova. Érem sis jugant, i per descomptat se’ns van acabar les llànties sense ni tan sols trobar el tresor.

L’altre joc de’n Pere Pau, que vaig jugar recentment gràcies a en Ribouldingue que és un tros de jugador (tant t’explica jocs a la PatiTrobada, com porta la meitat de la seva ludoteca al Tast de Jocs, com te’n deixa algun per a què el provis, o es presta a respondre una entrevista). Gràcies a ell, vaig poder provar aquest 21 Motines que, després d’una edició limitada autoeditata pel propi Pere Pau, veurà la llum de la mà d’Asylum Games, una petita editorial de nova creació.

Imatge de l'edició autoeditada

Imatge de la nova edició d'Asylum Games

MECÀNICA:

Després de la parrafada que hem dedicat a la introducció, segurament ningú té ganes de saber ni de què va el joc, així que seré breu. 

Els jugadors són mariners i un d’ells és el capità i per tant el que pren totes les decisions. Si el capità vol anar a comprar peix, a comprar peix s’ha dit! Si vol anar a comprar gel? A comprar gel! Per descomptat que ell es queda el millor i deixa només les rampoines per als seus subordinats, que fins i tot se’n poden anar amb les mans buides… En resum, no és pas un capità com aquest:

Així doncs, no és pas estrany que els mariners, enlloc de seguir el capità, decideixin gastar la seva acció en amotinar-se per a fer-lo fora i posar-s’hi ells. Llàstima que el nou capità no sol ser pas millor que el vell i els motins es solen succeir fins que s’arriba al 21. Pel mig, caldrà comprar peix i gel per a conservar-lo, pescar potser, buscar tresors, i, per descomptat, vendre més peix amb més gel perquè el d’abans ja se’ns ha fos.

El taulell de 21 Motines

La roda de motins

La casella del gel

Per tal que aquesta ressenya no sigui desastrosa del tot, us poso un exemple d’una de les accions com és anar a buscar gel. El capità quan tria anar-hi ja rep un glaçó directament. La resta de glaçons a repartir es calculen tirant un dau de sis i sumant-hi dos. Però també es comença a repartir pel capità el qual segurament sortirà d’allà amb tres glaçons, mentre que si sou quarts o cinquens, us n’emportareu un i gràcies.

JUGANT:

La gran aportació del joc al món de les mecàniques, és el concepte del capità i els motins. Tot i haver-hi fet només un parell de partides, ja s’intueix que el joc té una component psicològica força important.  Donar als altres el què volen, o una mica del què volen, el just per a què no es rebelin sol ser complicat ( i més si vas a buscar gel); però també és la gràcia del joc.

En el nostre cas vam jugar una mica cop calent (primeres partides, inevitable) i al final el guanyador ho va ser perquè, sense massa estratègia tot s’ha de dir; va poder vendre dos lots de peix al preu més alt.  Vam aprofitar poc algunes de les opcions com els tresors o la llotja, on cada un dels jugadors fa una acció diferent (peix, gel, etc); i no vam tardar gaire a entrar en una ronda de motins continus. Amotinar-se et dóna el lideratge el torn següent, però també et fa perdre aquest. Què faràs?

En l’apartat de les crítiques, dir que ser el primer a vendre (i més si vens un lot gran de peix), et dóna molt avantatge perquè a part de punts de victòria també guanyes diners. Això et permet comprar i amotinar-te més fàcilment, etc.

En resum, un joc prou interessant, fàcil d’entendre i de jugar però amb fons. Duració una hora aproximadament.

ENS AGRADA:

– La mecànica del capità i els motins. Real com la vida mateixa: triar el què et va bé, podent donar als altres el mínim per a què no s’enfadin.

– El joc no enganya, no espereu un LeHavre. No és un joc de gestió.

– Producte autòcton!

NO ENS AGRADA:

– Els rics més rics i els pobres més pobres!

SI T’HA AGRADAT, T’AGRADARÀ: Die Speicherstad, Edel, Stein und Reich

BONUS: els companys de Cubo Magazine, juntament amb en Pere Pau han publicat diferents posts al seu web explicant el procés de creació del joc  des dels primers prototips fins al què és ara.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: