Skip to content

Die Speicherstadt de Stefan Feld, a la cua!

Juny 2, 2011

Speicherstad, és una zona molt concreta de la ciutat alemanya d’Hamburg on hi ha els molls de mercaderies. Servidor va ser-hi per casualitat fa una pila d’anys i us puc assegurar que és un paisatge urbà realment característic.

Foto pròpia de l'SpeicherStadt d'Hamburg. Per un cop, no ha calgut tibar de Wikipedia.

En tot cas, aquest és l’ambient on Stephan Feld ambienta el seu últim joc.

MECÀNICA:

Cada jugador disposa inicialment de tres meeples i cinc monedes.

Es destapen cartes en funció del numero de jugadors i es col·loquen sobre els corresponents edificis del taulell. Sobre cada posició de carta, hi ha una casa amb vàries posicions.

Comença la ronda: cada jugador, per torn, col·loca un dels seus treballadors a la casa de la carta que li interessi, i en la casella lliure més aprop d’aquesta. És a dir, si un jugador ja s’ha col·locat en aquella casa, ens col·locarem a la segona posició, si n’hi ha dos en tercera, etc.

Meeples fent cua per a comprar cartes

Quan tothom ha col·locat tots els seus treballadors, s’inicia la venda per la carta situada més a l’esquerra. El propietari del peó més proper a la carta té la possibilitat de comprar-la per un número de monedes igual al numero de peons que s’hi han col·locat. Si decideix passar, el peó es retira i el propietari del següent peó té la mateixa possibilitat. Al haver-hi un peó menys, el cost també serà inferior en una moneda. L’operació es repeteix amb totes les cartes disponibles. Si alguna no és adquirida, al acabar la ronda s’elimina i es reomplen totes les cartes.

A partir d’aquí, i tenint en compte que aquest és el procediment per a adquirir cartes, el joc es converteix en una gestió de recursos força més convencional.

Per una banda tenim els vaixells que porten mercaderies, sempre tres i escollides a l’atzar.

També tenim els diferents tipus de professionals als quals podem vendre una mercaderia del seu tipus a canvi d’una moneda.

I per acabar tenim els contractes que requereixen una combinació específica de mercaderies i que si els completem ens donaran punts de victòria al final de la partida. Al final d’una ronda s’han d’ubicar immediatament totes les mercaderies que hem guanyat, ja sigui en un contracte, venent-les als professionals, una pot anar al nostre mercat, i si no en podem vendre tres qualssevol a la reserva a canvi de diners o d’un cub d’un altre tipus que hi sigui disponible.

Contracte a mig completar... per això no em donen ni cinc... a veure si amb un altre vaixell...

Existeixen algunes cartes especials, com el magatzem que et permet guardar fins a quatre mercaderies, o el banc que et dóna una moneda addicional al final de cada ronda.

 

En paral·lel tenim els bombers i els incendis que funcionen de manera totalment apart: les cartes del joc es divideixen en quatre estacions diferents que es reconeixen pels diferents dorsos. En cada pilot s’hi posa una carta d’incendi.

Hamburg es crema, es crema Hamburg...

Quan surti, el jugador amb més bombers sumarà tants punts de victòria com valgui la carta d’incendi, i el que en tingui menys, els restarà. Això potser no té gaire impacte a la primera estació que la carta d’incendi val 1, però les últimes que valen 3 i 4 punts respectivament, poden marcar una certa diferència.

 JUGANT:

 El més interessant (i potser l’únic) és, sens dubte, la mecànica de cues; que introdueix un factor psicològic molt potent.

On ens posem en primer lloc? En una carta que volem, o en una que no volem especialment, per despistar? Ser el primer vol dir que els altres es posaran segur darrere nostra per a fer pujar el preu. Es pot arribar al punt de posar dues fitxes pròpies a la mateixa carta per tal d’incrementar “ficticiament” el preu. I totes aquestes reflexions al meu favor, com les puc fer servir per a perjudicar els altres?

Per a acabar-ho d’adobar, a Speicherstad no sobren precisament els diners. Es perden ràpid i costen de guanyar, alerta amb en què els invertiu.

Més enllà d’això, la part de gestió de recursos és força convencional i sense massa res de nou. Els bombers són una trencada d’esquena que no saps ben bé com prendre’t, tot i que clarament no se’n pot prescindir si es vol guanyar. Una crítica que vaig llegir sobre aquest joc, i que vaig trobar molt encertada, el definia com un joc construït al voltant d’una mecànica (la de cues).

Personalment sempre he estat terrible endevinant les intencions de la gent. Per això sempre perdo jugant a l’Edel, Stein & Reich, que té algunes semblances amb aquest, o als Homes LLop.

El problema d’intentar endevinar les intencions de la gent és que sempre s’acaben comportant com els dóna la gana i no com tu voldries, encara que el què tu esperaves que féssin els beneficiï més que el què finalment fan.

En resum, joc lleuger per a gent a qui agradi el “marramango” social.

ENS AGRADA:

– La mecànica de “cues”: lleugera però original i per donar-hi tantes voltes com es vulgui. Alerta amb l’anàlisis-paràlisis.

– La manca de diners. Alerta amb les inversions perquè les bombolles inmobiliàries duren poc en aquest joc.

NO ENS AGRADA:

– La resta? Tampoc això, però està poc elaborat.

SI T’HA AGRADAT, T’AGRADARÀ: Edel, Stein und Reich, La Resistència, i per a temes més seriosos: Offrandes.

BONUS: Reflexions sobre Die Speicherstad a Gaming with my Suegra.

Podeu jugar-hi on-line a Yucata.de, una fantàstica pàgina de jocs de taula amb mecànica de torns. És a dir, les partides es juguen discontinuament en el temps i fins i tot rebeu un mail quan us toca.

 

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: