Skip to content

Principes de Florencia de Wolfgang Kramer, que bonic el meu Palazzo!

Mai 14, 2011

Florencia… Renaixement… les principals famílies de la ciutat, des dels seus luxosos Palazzos, fomenten les arts i les ciències. No és només una qüestió d’art i saber, sinó també de prestigi: la família que patrocini els artistes que facin les obres de més qualitat gaudirà també de reconeixement públic i poder. Qui serà el més gran prìncep?

MECÀNICA:

L’objectiu del joc consisteix doncs, en agrupar els artistes al nostre Palazzo i fer-lo el màxim d’atractiu per tal que els nostres artistes realitzin treballs que ens donaran diners i/o punts de victòria. Els treballs dels artistes han de tenir un nivell mínim per a computar, i aquest nivell augmenta a cada ronda, però també sabem que hi ha una sèrie de factors que ajudaran a què aquestes feines donin un millor resultat.

Cada artista té un paisatge, una llibertat i un edifici que incrementen el nivell de les seves obres. Com que els artistes són gregaris, el número d’artistes que tinguem també es suma al total de l’obra. Per acabar, un bufó que distregui els artistes en els moments de tensió, també puja aquest total.

El joc es juga en nou rondes i cada una consta de dues fases:

– Subhasta: disposem de tres elements de paisatge (llac, jardí i bosc), l’arquitecte, el bufó, les cartes de prestigi i les cartes de reclutament. El jugador inicial escull un dels elements i inicia una subhasta que guanya el que puja el valor més alt. A continuació es van subhastant els elements. El jugador que ja ha guanyat un element aquella ronda, ja no pot pujar més. Només es pot agafar, com a màxim, un element de cada tipus per ronda.

Punt mig de la subhasta, els llacs i els arquitectes ja han estat agafats aquesta ronda

– Construcció i evolució: tenim vàries opcions, des de comprar una llibertat, construir un edifici, fer que un dels nostres artistes faci un treball, comprar cartes de bonus per a pujar els punts dels treballs, o comprar cartes de professió addicionals (comencem el joc amb tres).

Tot el què podem comprar!

Els elements de paisatge i edificis, necessaris per a millorar els treballs dels nostres artistes, es col·locaran dins el nostre Palazzo seguint normes força estrictes sobre el contacte. És fàcil quedar-se sense lloc ràpidament. Comprar arquitectes ens ajudarà a rebaixar el preu dels edificis o ens permetrà construir-los adjacents.

El Palazzo es queda petit ràpidament...

A l’hora de fer el treball, es computarà tot el què suma punts al treball (paisatges, llibertats, cartes de professió, edificis, bufons). Opcionalment, s’hi pot afegir una carta de bonus que haguem comprat i que, si complim una condició concreta, afegirà més punts a l’obra. El total de punts de l’obra multiplicat per 100, són els florins que guanyem per a seguir apostant. Podem, i de fet haurem, de canviar al moment una part d’aquests florins per punts de victòria a un rati de 200 florins per punt. Altres aspectes ens donen punts addicionals, però molt menors comparats amb aquest.

El marcador de punts. A la dreta el mínim que ha d'assolir un treball en cada ronda per a realitzar-se

Com que les cartes de professió s’esgotaran ràpidament, apart de comprar-ne d’altres, podem utilitzar cartes de reclutament guanyades a la subhasta. Aquestes ens permeten intercanviar-la per qualsevol carta de professió ja jugada, i jugar-la com a pròpia.

Per acabar, tenim les cartes de prestigi, que senzillament ens donaran punts de victòria addicionals al final del joc si complim alguna condició.

JUGANT:

El primer que en podríem dir és que és un joc amable. Tot i que a priori podria semblar que hi ha d’haver autèntiques batalles pels recursos, la veritat és que hi ha molt poca tensió perquè hi ha elements de sobres de la majoria de tipus. El què no aconseguim aquesta ronda ja ho aconseguirem a la següent i en general els jugadors solen tenir vàries opcions per a no veure’s forçats a seguir puges massa cares.

Apart, tot i que les primeres rondes costa arribar al mínim per a completar un treball, aquest valor no s’incrementa proporcionalment i és força més senzill arribar-hi al final del joc, quan tenim cinc o sis cartes de professió més edificis, bufons etc; que no pas al principi. De manera que podem realitzar treballs sense tenir, per exemple, l’edifici requerit o la llibertat necessària.

Amb aquesta abundància de recursos, el joc es converteix bastant en un solitari on els jugadors fan el seu palauet sense ser molestats. Penseu que fins i tot quan fem servir una carta de reclutament, aquesta es dóna al jugador al que agafem la carta de professió i també li dóna un punt per als treballs, amb la qual cosa no hi perd res.

Aquesta amabilitat que el pot fer adequat per a jugadors novells, també el fa una mica obvi per a gent més experimentada que no es barallarà per un bosc i anirà al gra.

A nivell d’estratègia, la part senzilla és òbvia i és que cal comprar aquells recursos més comuns entre els nostres artistes ja que això vol dir menys inversions i menys espai ocupat al nostre palazzo.

La part menys òbvia és que hi ha diverses maneres d’assolir el nivell mínim per a completar un treball i construir edificis no sol ser la millor perquè l’espai disponible s’acaba ràpid apart de ser extremadament cars. El què ens gastem en arquitectes per a construir edificis adjacents, ens ho podem gastar en bufons i aconseguir més punts i que ens valen per a tots els treballs.

No menystenir tampoc les cartes de prestigi i reclutament. Tot i que sempre sembla que hi ha coses millors a fer, les primeres ens poden donar la victòria, i les segones són imprescindibles perquè els tres treballs inicials es construeixen ràpid.

ENS AGRADA:

  • Maco i sobretot vistós. Una partida a la novena ronda fa força patxoca.
  • Subhastes i gestió de recursos en una combinació de complexitat mitja-baixa. Ideal per a jugadors novells.

ENS DESAGRADA:

  • Excessivament llarg
  • Sobreabundància de recursos, poca lluita a les subhastes
  • Poca interacció (i gens agressiva) entre els jugadors. La part positiva d’aquest fet és un altre cop que el fa ideal per a jugadors novells que es puguin fer enrera davant jocs de confrontació directa.

SI T’HA AGRADAT, T’AGRADARÀ: Puerto Rico, Agricola

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: