Pandemic de Matt Leacock, atura la infecció! Cooperatius amb motor de cartes

Tot i que la gran majoria dels jocs de taula existents tenen caràcter competitiu, encara que sembli mentida existeixen una bona colla de jocs cooperatius on tots els jugadors comparteixen el mateix objectiu.

Dins els jocs cooperatius, una de les mecàniques més populars, és la del motor de cartes: és a dir, apart de les accions pròpies dels jugadors, existeix un baralla de cartes que representa les accions “que fa el joc” i que a mida que s’obren, obstaculitzen les dels jugadors.

En aquesta categoria hi ha jocs força coneguts, com el Ghost Stories, el recentment publicat Yggdrasill, Shadows over Camelot, el que us portem avui, Pandemic; o el seu germà petit, la Isla Prohibida, recentment editat per Devir i molt recomanable per a situacions més disteses.

Cambiant les diferents ambientacions (monjos budistes, mitologia nòrdica, el rei Artur o les epidèmies globals), tots segueixen dinàmiques similars així que amb aquesta ressenya us podreu fer una bona idea de com funcionen en general.

Com el seu nom indica, Pandemic ens situa en un moment crític: s’han declarat quatre malalties molt contagioses que amenaces amb acabar amb la humanitat. El nostre equip ha de trobar les cures i acabar amb les malalties abans que sigui massa tard.

MECÀNICA

El taulell ens mostra diferents ciutats connectades. Els jugadors trien a l’atzar un dels rols i comencen tots a la ciutat d’Atlanta.

Disposem de la pila d’infecció a dalt a la dreta, on anirem destapant ciutats que s’aniran infectant, serien les cartes “del joc”, i la pila de cartes per als jugadors (a baix) que conté també totes les ciutats i algunes cartes especials. Per a començar, s’agafen vàries cartes en funció del número de jugadors i es destapen 9 ciutats de la pila d’infeccions, es posen tres cubs d’infecció a les tres primeres, dos a les tres següents i un a les tres últimes.

Les cartes de ciutats que reben els jugadors

En el seu torn, el jugador disposa de quatre accions que poden ser:

–         Desplaçar-se: hi ha varis tipus de desplaçaments, des d’anar a la ciutat del costat, gastar una carta de ciutat  per a anar-hi o viatjar entre centrals d’operacions (les casetes de fusta)

–         Eliminar malalties: un cub d’infecció equival a una acció

–         Col·locar una central d’operacions: això ens permetrà viatjar més ràpid per tot el món, però per a col·locar-la haurem de tenir la carta de la ciutat on la vulguem col·locar i a més anar a aquesta ciutat.

–         Buscar una cura: un jugador pot descartar cinc cartes del mateix color en una ciutat amb central d’operacions, per a aconseguir la vacuna per a una de les malalties.

–         Investigació: podem intercanviar cartes amb els nostres companys de joc per a facilitar trobar les cures, però hem de ser els dos a la mateix ciutat i només podem intercanviar la carta d’aquella ciutat.

I en segon lloc juga el torn de l’infector, que consisteix a destapar el número cartes que determina l’Infection Rate (a dalt sota la pila de ciutats infectades) i col·locar-los un cub a sobre.

Carta d'epidèmia

Per a complicar-ho una mica més, dins el pilot de cartes dels jugadors hi ha repartides cartes d’epidemia. Quan en surti una hem de:

–         Pujar l’infection rate una posició

–         Treure una carta de sota el pilot de ciutats, posar-hi tres cubs i incorporar-la a la pila de d’infeccions descartades.

–         Barrejar la pila d’infeccions descartades i tornar-la a posar a sobre la pila d’infecció.

Una ciutat amb tres cups ja està infectada al màxim, si pel motiu que sigui hi hem de col·locar un altre cub, enlloc de col·locar-lo a la ciutat, té lloc un outbrake (esclat) i hem de col·locar un cub a totes les ciutats connectades amb aquesta i moure una posició l’indicador d’outbrakes. Si tenim moltes ciutats infectades, es poden encadenar diversos outbrakes.

Enlloc de netejar la ciutat de tres, aniré a investigar per a buscar una cura

Ups, badada! Se'ns acumula la feina! Esperem que no surti Los Angeles...

Perdrem si passa alguna d’aquestes tres coses abans que trobem les quatre cures:

–         El contador d’esclats arriba a vuit.

–         Se’ns acaben les cartes de ciutat

–         Se’ns acaben els cubs de malalties

JUGANT

La valoració és molt positiva, tot i que segurament requeriria més partides per a guanyar-ne almenys una…

Com en la majoria d’aquests jocs, cada personatge té unes habilitats diferents: el metge et permet netejar tots els cubs d’una malaltia en una ciutat amb una sola acció, el logístic pot construir centrals d’operacions sense gastar la carta de la ciutat, etc. D’aquesta manera tots els personatges en joc són importants i és vital intentar maximitzar l’aprofitament d’aquestes habilitats.

Això també fomenta la discussió entre tots els jugadors que és una de les claus d’aquests jocs, amb dos perills:

–         Que un dels jugadors tingui més coneixement del joc, més carisma, o com n’hi vulgueu dir; i dirigeixi ell sol la partida.

–         A vegades cal prescindir una mica de l’aire cooperatiu i que el jugador que té el torn faci la jugada, o la partida es pot eternitzar per discussions sobre quin és el següent pas.

Amb més jugadors disposem de més habilitats, però també es gasten més cartes del joc, amb la qual cosa s’ha de vigilar igualment.

Un inconvenient és que són jocs relativament “limitats” pel què fa a accions, podent arribar a fer-se repetitius al cap d’unes partides. Cal tenir en compte que les “accions” del joc estan molt acotades i pots preveure amb relativa facilitat els diferents escenaris. Un factor que en part pot fomentar les ganes de guanyar el joc d’una vegada!!

ENS AGRADA:

–         En solitari, a dos, a tres… és (i són) jocs amb número de jugadors molt versàtils

–         Solen incloure mecanismes per a fixar diferents nivells de dificultat, en el cas del Pandemic, per exemple, a través del número de cartes d’epidèmia que hi posem.

–         L’aspecte cooperatiu

–         En el cas concret del Pandemic, la tensió que es crea a mida que les infeccions s’escampen; un aspecte que no està tant aconseguit en altres, com el Shadows over Camelot.

NO ENS AGRADA:

–         Els dos grans riscs dels cooperatius: efecte líder, i eternització en les discusions i presa de decisions.

–         Les possibles accions del joc son conegudes a l’avançada, el què pot fer perdre interès al joc a mig termini.

SI T’HA AGRADAT, T’AGRADARÀ: La Isla Prohibida, Shadows Over Camelot, Ghost Stories,Lord of the Rings.