Skip to content

Alta tensión – l’òptima gestió energètica.

Abril 1, 2011

Parlar de gestió i indústria energètica en un moment tan delicat com l’actual (en què s’està posant més en dubte que mai la seguretat de l’energia nuclear) pot semblar agosarat. Personalment crec que el debat respecte els diversos tipus d’energia, el seu potencial i rendiment, queda força resolt al joc “Alta Tensión”. En aquest joc els jugadors es posen en el paper de gran empresaris que es proposen l’objectiu de tenir el monopoli sobre l’abastiment energètic de tot un país mitjançant la compra de centrals productores, recursos per a generar energia i traçats que permetin connectar diferents ciutats. En un mateix joc s’hi agrupen fins a tres dinàmiques diferents:

  • Per una banda hem de jugar a subhastes per aconseguir les millors centrals elèctriques al preu més raonable possible.
  • D’altra banda hem de comprar els recursos que ens permetran obtenir energia al millor preu possible. Haurem de tenir en compte en quin moment obtenim més benefici de la compra o, d’altra manera, en quina jugada perdem menys diners (a Alta Tensión tot és cosa d’electrodòlars).
  • Finalment hem d’extendre la nostra xarxa de connexions elèctriques de la millor manera possible. A Risk ocupàvem terreny per la via directa; a Alta Tensión haurem de mesurar el preu que suposa cada avançament.

Tots aquests conceptes es barregen intel·ligentment per donar, com a resultat un joc força interessant que ens pot recordar, en determinats moments, un Monopoli. Certament peca de regir-se massa per un sistema que recorda el capitalisme: qui més té més opcions té. En realitat hi ha diversos sistemes d’igualament per fugir dels desequilibris. Però és cert que les primeres fases són claus i que si algú despunta en aquest moment és sumament difícil fer-hi front.

I tot això què té a veure amb el debat de les nuclears? Cadascuna de les centrals en joc té un cost econòmic, uns requeriments de recursos per a fer-la funcionar i un rendiment energètic determinat. Si bé les centrals nuclears són cares i eficients, les centrals que funcionen amb energies renovables encara ho són més. El debat està servit. L’impacte sobre el medi ambient, però, no queda reflectit en el joc.

  • Nom original: Power Grid
  • Autor: Friedemann Friese
  • Editorial (en castellà): Edge Entertaiment.
  • Jugadors: 2 – 6

SI T’HA AGRADAT, TÀGRADARÀ: Puerto Rico, Agrícola.

Advertisements
6 comentaris leave one →
  1. Abril 1, 2011 1:24 pm

    És un dels jocs que tinc pendents de provar. Me’n moro de ganes! El que passa és que crec que no s’ajustaria al nostre grup (però a mi sí!) perquè segons el que he llegit és un joc molt matemàtic, on s’ha de calcular força si vols guanyar.

    • Abril 1, 2011 1:30 pm

      Efectivament, cal calcular durant tota la partida ja que el joc està basat amb els diners que cada jugador té. Tant la subhasta per les centrals, com la compra de recursos, com l’establiment de les xarxes d’abastiment elèctric cal calcular-los amb precissió ja que la manca d’un electrodòlar et pot destruir completament l’estratègia.

  2. Ferran permalink
    Abril 1, 2011 6:12 pm

    Des del meu punt de vista, el millor element del joc es el preu variable de les commodities (arnau ;)), vist en altres jocs del sr Friese, combinat amb la mecànica de la disposició de les centrals escollibles.

    • Abril 3, 2011 7:05 pm

      Cert, a “Alta Tensión” tot té un cost… i aquest ha de ser calculat per a optimitzar el capital propi. Tenen preu les centrals, el lloc on les disposes i els recursos que hi inverteixes. Com bé dius, Ferran, a més, els recursos tenen un preu variable (a major demanda, major cost) i l’ordre de compra pot fer fracassar l’estratègia en tant que una petita diferència de cost et pot obligar a no poder invertir en la propera fase del torn. Cal anar amb molt d’ull! I amb una bona calculadora!

  3. Abril 5, 2011 3:33 pm

    Un dels euros que més m’agraden, sobretot per la gran opció de mecàniques que ofereix i sense enfarfegar: el torn de joc variable, la subhasta, les diferents etapes, la dificultat de controlar el mercat de combustible, les connexions… Sobre el fet de comptar, jo només calculo amb exactitud quan veig a venir que els diners em poden anar molt justos, si no jugo per intuïció i no em va pas malament.

    No estic gaire d’acord amb la comparació que feu amb l’Agricola (matemàtica pura, aquest sí) i el Puerto Rico (on l’ordre de joc i el coneixement dels edificis tenen molt de pes).

    Molt bon bloc/g.
    A reveure,

    • Abril 5, 2011 4:22 pm

      Segurament “Agricola” i “Puerto Rico” són jocs substancialment diferents però tracten de gestió de recursos i per això els he citat. Realment no he sabut pensar-ne cap que cohesioni tantes possibilitats. Segurament existeix però jo no el conec. M’han parlat molt bé de “Mordern Art” quant a sistemes de subhastes.

      A Agricola cal calcular però sobretot per preveure el número d’accions que calen per donar solució a una estratègia així com els passos que cal realitzar (i que no hi hagi altres jugadors estorbant). Respecte el pes a “Puerto Rico” de l’ordre del joc no hi estic del tot d’acord, permet molts estratèfies de joc i, de vegades algunes no són gaire evidents. Jugar l’últim et fa perdre les millors opcions però segur que pots trobar d’altres possibilitats. En aquest sentit “Alta Tensión” equilibra molt bé el tema de l’ordre de joc ja que els primers per una fase del torn és l’últim per a una altra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: