Skip to content

Elfenland d’Alan R. Moon, unicorn directe entre Throtmanni i Feodor

Març 2, 2011

Avui us portem un altre clàssic disponible al magnífic fons del Club del Joc de Manresa i que feia temps que tenia ganes de treure a la taula. Dissenyat per Alan R. Moon, autor d’altres jocs com el Diamant o l’Aventureros al Tren, va guanyar el premi Spiel des Jahres de l’any 1998.

És un exemple d’aquests grans jocs clàssics publicats abans de ¿l’explosió? del joc de taula a Espanya i que per tant mai s’han arribat a publicar en espanyol. Sort que sempre tenim la BGG per a donar-nos un cop de mà!!

Els joves elfs que arriben a la majoria d’edat han de demostrar el seu coratge visitant en quatre rondes, el màxim de ciutats èlfiques que puguin. El que més en visiti, serà el guanyador.

MECÀNICA

El mapa representa 22 ciutats connectades per rius, mars i camins que passen a través de diferents territoris com prats, boscos, deserts o muntanyes.

Per a cada jugador, es col•loca una de les botes a la capital Elfenland d’on sortiran tots; i un marcador del mateix color que la bota a cada una de la resta de ciutats.

Existeixen varis mitjans de transport: el porc senglar, la bicicleta troll, el gegant, l’unicorn, el núvol i el drac. Cada un pot viatjar per uns territoris determinats, per exemple la bicicleta no pot anar pel desert; i a un cost: mentre que el drac necessita 1 per a travessar el desert, el núvol i l’unicorn necessiten 2. Aquest cost, es paga en cartes que ara comentarem.

També existeixen els rius, amb una fletxa que n’indica el sentit del curs, i els mars. Per a fer servir un riu, cal pagar 1 carta si anem en el sentit del curs, 2 si anem contrasentit; i travessar algun dels dos mars, sempre costa 2.

Però en cada ronda, cada camí només es pot utilitzar amb un mitjà de transport concret i que vindrà determinat per la fitxa de transport que hi col•loquem.

Tots els mitjans de transport disponibles

El torn es desenvolupa de la següent manera:

– Els jugadors reben fins a vuit cartes al començament de cada torn. Si al final del torn en tenen més de quatre, s’hauran de descartar fins a aquest número.

– Cada jugador rep una fitxa de transport de cap per avall.

– Es destapen cinc fitxes i per torn els jugadors n’agafen una del pilot tapat o una de les destapades segons els convingui per les cartes que tenen. Això es fa tres vegades per jugador. Quan algú agafa una fitxa destapada, se’n destapa un altre.

– Per torns, els jugadors col•loquen una fitxa sobre un camí. No es poden col•locar fitxes que no puguin passar per aquell territori (p.e.: la bicicleta pel desert). Aquesta determinarà l’únic mitjà de transport que podrà passar per allà aquell torn. Addicionalment, els jugadors poden pagar 3 cartes qualssevol per a passar per un camí, però hi ha d’haver una fitxa correcta col•locada.

Un jugador pot passar un torn i tornar a col•locar el següent, però si en algun moment passat tothom, s’ha acabat per aquella ronda. Es poden posar tantes fitxes com es tinguin, i si ens en sobren, cal tenir en compte que el màxim per a començar el torn següent és una.

Els rius no necessiten fitxa.

Amb les fitxes col·locades, moment previ a jugar les cartes

– Cada jugador juga la seva ruta pagant les cartes necessàries per a desplaçar-se d’una ciutat a una altra. A cada ciutat on passi, agafarà el marcador del seu color.

– Es recullen totes les fitxes i es tornen a barrejar juntes. Es recullen les cartes utilitzades i es tornen a barrejar amb el pilot. Tots els jugadors han de tenir un màxim de quatre cartes a la mà i una fitxa, si en tenen més s’han de descartar. Es canvia de ronda i la carta de jugador inicial passa al jugador de l’esquerra.

Cada jugador disposa també d’una fitxa d’obstacle (arbre caigut) que pot col•locar durant el seu torn de col•locació de fitxes, i enlloc de la fitxa de transport. Això el què fa és augmentar en 1 el número de cartes necessàries per a passar. Si no les tenim del tipus establert per la fitxa, sempre podrem pagar 4 per a passar. Els obstacles no es poden posar els rius, no es recuperen al final de la ronda i s’han de posar en un camí on ja hi hagin prèviament una altra fitxa de transport.

JUGANT

La primera impressió, i després d’una partida a dos jugadors i d’una altra a cinc, és que el joc canvia molt en funció de quants hi participen. Amb dos és relativament senzill que cadascú tiri per la seva banda i, ja que les fitxes de transport s’eliminen al final de cada ronda, vagi fent pel seu compte. Això és pràcticament impossible amb cinc jugadors ja que quasi segur que almenys algú seguirà una ruta semblant a la vostra i us anireu molestant i ajudant.

És important és a partir de la primera ronda planificar una ruta general que pugui cobrir la majoria de ciutats. Si deixeu gaires ciutats despenjades, com Kirghorm que queda en un cul de sac; serà molt complicat al final de la partida haver de travessar deserts i muntanyes (mai tant ben dit) per a aconseguir-les.

Quan triem les fitxes de transport, no hi ha massa secret: hem d’intentar agafar les que es corresponguin amb les nostres cartes. Si després les podem col•locar en el nostre camí, fantàstic; si algú hi col•loca una altra fitxa abans, igualment haurem de pagar les tres. Una fitxa que no tinguem en carta, no ens serveix per a res.

A partir d’aquí, l’estratègia s’ha d’anar adaptant sobre la marxa en funció de les accions dels altres jugadors i de com vulguem interactuar amb els altres. Està clar que entre els jugadors ens podem afavorir o perjudicar, i que això últim pot ser involuntàriament, però també voluntàriament. Això ja dependrà bastant del nivell de lectura que tinguem del joc.

En el nostre cas, que jo era la segona partida i els altres no hi havien jugat mai, més enllà de les fitxes d’obstacles, no hi va haver perjudicis intencionats. Es van donar casos de col•locacions molestes, però perquè el que l’havia posat, realment hi volia passar. Senyal d’això és que les puntuacions van ser en general molt altes. Fins i tot em va quedar una certa sensació de victòria massa fàcil.

Haurem de fer una altra partida, doncs. De fet ja tinc al cap un parell de companys que segur li treuen tota la malla llet.

Ah, i alerta!! El moment de col·locació de les fitxes genera autèntiques crisis d’anàlisi-paràlisi! Millor que porteu un cronòmetre.

ENS AGRADA:

  • L’ambientació: bici-troll, bici-troll!!
  • Senzill, que no ràpid, és una bona introducció als jocs de rutes amb un cert nivell de complexitat.
  • No es veu a simple vista, però s’olora un gran potencial per a un joc de punyalades.

NO ENS AGRADA:

  • Que no es recuperin aquest i altres clàssics inèdits en edicions actuals i si pot ser en català!! (o espanyol)

SI T’HA AGRADAT, T’AGRADARÀ: Transeuropa, Viajeros al Tren, Hansa

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: