Skip to content

Hanabi & Ikebana d’Antoine Bauza (I), la paraula justa al moment just.

febrer 9, 2011

L’altre dia ens vam deixar caure per les nits lúdiques que organitza cada dos divendres la botiga Homoludicus (de l’editorial del mateix nom) a Granollers. Hi vaig anar una mica abans perquè volia aprofitar per a comprar-me aquest i aquest si els tenien, però no hi va haver sort.

Quan ja tancàvem les compres, vaig veure la última còpia que els quedava d’aquest Hanabi & Ikebana que us portem avui.

El joc està editat pels francesos Les XII singes a tot el món, però si teniu sort us facilitaran a la botiga una traducció a l’espanyol.

Creat per Antoine Bauza (autor de 7 Wonders i altres jocs molt coneguts), és en realitat dos jocs en un que es juguen amb les mateixes cartes. Avui us parlarem del primer, Hanabi, una petita meravella cooperativa.

En aquest joc, els jugadors són tots membres d’una empresa de pirotècnia japonesa que ha d’aconseguir el millor castell. Com comentàvem, és un joc cooperatiu: el resultat final és el de tots i no hi ha guanyadors ni perdedors.

MECÀNICA:

Es juga amb una baralla de cinc colors. Les cartes tenen números de l’1 al 5. Per a construir un castell s’han de col·locar per ordre creixent les cartes de cada número, començant sempre per l’1.

Cada jugador rep quatre cartes que col·loca mirant cap a als altres jugadors. És a dir, es veuen totes les cartes en joc menys les pròpies.

També es col·loquen vuit fitxes grogues dins la tapa del joc i tres a fora.

Cada jugador en el seu torn pot fer tres coses:

  • Jugar una carta per començar o continuar un castell. Només hi pot haver un castell començat de cada color. Si la carta que es juga no es pot col·locar, es posa una de les fitxes vermelles dins la tapa. Si s’arriben a col·locar les tres, es perd el joc. Un cop jugada la carta, el jugador n’agafa una altra del pilot.
  • Donar una informació respecte a les cartes d’un altre jugador. Es pot informar un número o un color, però s’han d’informar obligatòriament de totes les cartes que el jugador tingui a la mà que compleixin aquella característica. Per a donar una informació s’ha de treure un fitxa groga de la tapa. Si no en queden, no ho podem fer. Apart de les informacions per les que paguem, (per anar bé) no es poden fer cap mena de consells ni recomanacions.
  • Descartar una carta qualsevol per a tornar una fitxa groga a dins la tapa. El jugador agafa una altra carta del pilot.

    Simulació de partida amb les cartes dels altres jugadors que veiem, les fitxes grogues i vermelles, els castells començats, la pila d'on agafar i la pila de descart

El joc s’acaba quan s’acaba el pilot de cartes. Llavors es juga una última ronda i es conten punts. La puntuació final és la suma de les cartes més altes de cada color que s’han posat en joc. És a dir, el màxim si completéssim tots els castells, serien 25 punts.

JUGANT

Aquesta breu explicació potser no dóna idea de l’increïble nivell de profunditat que té aquest joc.

Cada informació té molts nivells de lectura i d’implicacions que es poden copsar o no: des del més literal per a assenyalar una carta que es pot llençar ja o que es pot descartar, fins a combinar dues informacions per a descriure vàries cartes o deduir les cartes pròpies a partir del què es recomana i pensant en el què els altres jugadors estan veient.

A més s’ha de tenir en compte que les informacions tenen un límit i si no volem que algú es descarti a l’atzar, potser d’una carta potencialment útil; també els haurem de donar informació. Mentrestant, amb cada descart i col·locació, el pilot de cartes corre inexorablement cap a la seva fi.

Després de quatre partides, sempre hem puntual al voltant dels vint punts, però és un joc que et deixa ganes de tornar-hi a jugar per a intentar fer-ho millor.

La meva única crítica, és que depenent de com surtin les cartes, sobretot els 1s; pots tenir un o varis colors parats durant la major part de la partida i això és un problema.

ENS AGRADA:

  • Mecànica espectacular: senzilla, amb una gran diversitat de nivells de lectura i cooperativa però que evita l’efecte “líder” tan habitual en aquest tipus de jocs.
  • Dos jocs pel preu d’un! Algun dia jugarem al segon (Ikebana)…
  • Embalatge en caixa rígida transparent. T’hi cap tot i fa maco.
  • La traducció artesanal de les instruccions que ha fet Homoludicus. S’agraeix el detall.
  • I tot per 10 €!

ENS DESAGRADA:

  • (I ho dic amb la boca petita) S’encalla una mica depenent de com surtin les cartes.

SI T’HA AGRADAT, T’AGRADARÀ: El tema d’haver de llegir tant les accions, em va fer pensar en la botifarra…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: