La Resistència de Don Eskridge, qui són els traïdors?

No sé quants anys fa ja… molts però que molts, que un dia que érem al bar un amic ens va explicar que coneixia un joc nou i molt diferent que consistia en fer veure que érem un poble, i que alguns dels habitants eren llops que mataven gent, i que llavors entre tots decidiríem qui podia ser llop i el mataríem… Efectivament, es tractava del conegudíssim Homes Llop de Castronegro, reeditat últimament en una versió completa i millorada com a l’Aldea.

Tot i que ja sé que no és gaire bona propaganda parlar d’un joc i començar parlant d’un altre, és que és un clar referent per al que us portem avui, La Resistencia, editat en espanyol per Homoludicus.

MECÀNICA:

El joc ens situa com a membres d’una rebel·lió contra un imperi totpoderós. Les últimes accions preses per la resistència ens han col·locat molt a prop de la victòria, però també de la derrota. Si guanyem, l’imperi caurà; però si fallem, la resistència s’esfondrarà per sempre més. Això seria senzill, si no fos que ens han avisat que alguns membres de la Resistència, són en realitat espies al servei de l’imperi. Evitarem de totes totes que participin en les missions, o ens arriscarem a què les sabotegin per a descobrir-los?

Per tal de fer això, hem de realitzar cinc missions. Si tres triomfen (majoria simple), la resistència triomfarà, però si tres fallen, ho farà l’imperi. Segons el número de jugadors, es reparteixen a l’atzar el número de cartes de membre i sabotejadors que explícita la targeta explicativa. A l’atzar, o com es vulgui, s’escull un líder.

Les cartes que es reparteixen als jugadors: blau bo, vermell dolent.

Abans de començar, tothom tanca els ulls i els sabotejadors els obren per a conèixer-se els uns als altres. Adicionalment, aquesta part ens la podem estalviar si veiem que el joc està molt descompensat cap als sabotejadors.

Depenent del número de jugadors i de la missió, el líder haurà de proposar una sèrie de persones (de dues a cinc) per a fer la missió en curs. Es pot proposar a si mateix. Tots els

Cartes de votació

jugadors votaran si estan a favor o en contra de que es faci mitjançant les cartes de votació. Té sentit votar en contra si creiem que els jugadors seleccionats no estan a favor dels nostres interessos, és a dir, si ens sembla que hi ha un traïdor, o bé si som traïdors i no se n’ha escollit cap. El resultat es decideix per majoria simple i si hi ha un empat, també es considera un rebuig. En cas que la missió no prosperi, el líder passa a ser el jugador de l’esquerra que repeteix el procediment. Si es rebutgen cinc propostes, els sabotejadors guanyen el joc.

 

Cartes de missió triomfa i missió fracassa

Quan es decideix que una missió es porta a terme, els escollits reben cada un una carta de missió que triomfa i una de missió que falla. N’escullen una de cap per avall i la faciliten al líder que les barreja per a no saber qui l’ha triat i les obre. Només que hi hagi una carta de missió que falla, aquesta fracassa i els sabotejadors s’apunten un punt. Són una excepció les rondes indicades amb asterisc a la tarja de guia, on són necessàries dues cartes de missió que falla per a fer-la fracassar.

A partir dels resultats de les rondes, hem d’anar deduint qui són els sabotejadors i actuar en conseqüència. Els membres fidels sempre són majoria i poden bloquejar i aprovar les votacions dels equips però ho han de fer en grup.

Addicionalment, el joc inclou de sèrie una petita ampliació. Aquesta consisteix en cartes que permeten fer accions especials. El primer líder que intenta fer una missió n’agafa dues i les reparteix als jugadors de la seva elecció. Algunes perjudiquen i d’altres ajuden.

JUGANT

Després d’haver fet vàries partides, i d’haver-lo presentat a la gent com “semblant al dels homes llop”, em trobo amb de tot: uns en prefereixen un, d’altres l’altre. En el meu cas m’agrada més la resistència perquè permet deduccions més analítiques i no estàs subjecte al marasme social dels homes llop. Qui es trobi en la seva salsa discutint qui és el llop perquè ha dit tal o ha fet qual, segurament trobarà la Resistència una mica fred i més complicat.

M’agrada molt intentar deduir qui és què en base a la gent que proposa i el què vota posteriorment, i és de fet la part significativa del joc. També s’ha de dir, però, que això és una arma de doble full: si la persona en qüestió està fent deduccions equivocades, pot fer accions equivocades i generar sensacions equivocades, i tot fer-ho de bona fe. És el fet social, per bé i per mal, però a diferència dels Homes Llop, amb uns certs fonaments i límits. Les primeres missions seran sempre de tempteig, però no treuen valor als raonaments posteriors.

Les partides són molt ràpides, d’uns quinze minuts. Permet jugar a grans grups de gent (fins a deu persones), i des de jugadors habituals fins a novells. Una veu un vot, tothom pot dir-hi la seva.

Com a part més negativa, crec que alguns repartiments membres-sabotejadors estan força descompensats, normalment a favor dels sabotejadors. Però també he de dir que al provar de canviar les proporcions o eliminar la part on els sabotejadors es reconeixen, resultava massa descompensat cap a l’altra banda. En tot cas, això no modifica l’esperit del joc.

La veritat és que és un joc interessant que funcionarà segur per a grans grups i gent poc acostumada a jugar. Amb gent del mundillo, tot i que segur que tothom us l’acceptarà com a preescalfament, el joc es crema força ràpid per la limitació en les accions i la mecànica.

L’ampliació serveix per a donar una mica de color, com els personatges dels Homes Llop, i endarrerir el moment d’esgotament lúdic del joc; però no introdueix cap novetat significativa.

ENS AGRADA

• Dinàmic, social, apte per a grans grups, per a jugadors novells, ràpid.

• Que dins el què són aquests jocs, la mecànica permeti una certa objectivitat.

ENS DESAGRADA

• Els percentatges de bons i dolents, a vegades descompensats.

• Si sou jugadors habituals, el joc es crema força ràpid però és molt efectiu com a “joc de presa de contacte” amb el mundillo lúdic.

SI T’HA AGRADAT, T’AGRADARÀ (O NO): Els homes llop de Castronegro