Skip to content

Agrícola – el pare quan la llaurava feia així…

gener 24, 2011

Agrícola va irrompre contundentment al món dels jocs de taula l’any 2007. Diuen els entesos que va arrassar, desplaçant per un temps “Puerto Rico“, el gegant entre els jocs de taula de gestió de recursos.

null

Agrícola ens transporta a un paisatge rural centreuropeu del segle XVIII. Cada jugador representa una família de grangers que disposa d’una àrea on establir-se formada per un total de 15 caselles. Al llarg de tota la partida haurà de gestionar de la millor manera possible els seus recursos per obtenir un màxim rendiment de la seva granja de 15 caselles. Hi podrà construir cases, pastures, camps. Podrà plantar-hi cereals, hortalises, tenir-hi ramats d’ovelles, porcs o vaques o, fins i tot, podrà especialitzar-se en diferents oficis o obtenir objectes que li permetin interactuar amb els altres jugadors. Les possibilitats són inabastables. Es tracta de treure el millor profit possible del que es té per obtenir el màxim benefici en el mínim temps. La clau és planificar molt bé la nostra estratègia.

MECÀNICA

Cada jugador disposa de dos limitants principals: espai i temps. D’altra banda les opcions són abundants, quasi inabastables. Per a escollir les opcions a realitzar es disposa d’un matrimoni de grangers i cadascun pot realitzar una acció. Evidentment la elecció de cadascun dels jugadors influenciarà, i molt, en l’elecció i estratègia dels altres ja que les opcions són moltes, però no es poden repetir i aviat es converteixen en el tercer factor limitant: no tothom pot ser el mateix alhora. Així doncs, si el primer concepte a tenir en compte és planificació, el segon és anticipació per saber què estan fent els altres.

El procés d’elecció d’opcions i obtenció de beneficis es va repetir un nombre limitat de torns fins la fase final, en què es fa el recompte de punts. I qui guanya? Doncs qui ha diversificat més els seus recursos. La mecànica de joc està molt ben desenvolupada en el sentit que la manera de guanyar és tenir de tot i no pas tenir el monopoli sobre un concepte. Qualsevol intent d’enganyar el sistema de joc generalment no dóna el fruit esperat.

Agrícola ha donat lloc a unes quantes expansions i ampliacions oficials i no oficials. La més conegida és “bosques y cenagales” però també hi ha baralles de cartes per a geografies determinades, bromes del món dels jocs de taula, variacions dels taulells de granja i un llarg etcètera.

ENS HA AGRADAT

– El joc dóna molt pes al detall; detall en els elements de jocs; en les il·lustracions que l’acompanyen, en les descripcions dels oficis i els objectes.
– El joc disposa de múltiples opcions i variacions de jocs ja en la seva capsa bàsica: baralles de cartes de fins a tres dificultats de joc diferents, diferents baralles de cartes en funció dels jugadors, variacions opcionals en les regles, etcètera.
– És el joc ideal per introduir algú en els eurogames de gestió de recursos.

NO ENS HA AGRADAT

– A priori hi ha una molt baixa interacció entre els jugadors. Únicament podríem comentar la competència pels recursos així com l’existència d’alguns oficis que donen beneficis de l’acció dels altres jugadors.
– La febre que va suposar l’emergència d’aquest joc i el temporal desbancament del gegant “Puerto Rico” ha dut a la creació d’expansions oficials i no-oficials inabastable. Moltes d’elles no aporten res al joc, de per sí prou complert. En certa mesura sovint sembla que s’hagi volgut cremar, en molt poc temps, el producte.

SI T’HA AGRADAT, T’AGRADARÀ: Puerto Rico, “In the year of the dragon”, Le Havre.

Autor: Uwe Rossenberg
Edita (en castellà): Homoludicus
Jugadors: 1-5
Durada: 30-45 minuts per jugador

Advertisements
3 comentaris leave one →
  1. gener 24, 2011 10:00 am

    D’allò de la interacció entre jugadors… és cert que només has de mirar si l’altre et treurà els recursos, però estem parlant d’un joc de gestió de recursos, on la teva partida es pot anar en orris si et treuen la fusta en un moment donat.

    Nosaltres hem vist partides que semblaven wargames. Si tot dos jugadors van a guanyar, sense que els importi la puntuació de la granja, és possible que la partida la guanyi algú amb menys de 5 punts.

    A molta gent no li sembla divertit jugar així (acabant la partida amb només dues habitacions i una ovella, per posar un exemple), i es sorprenen d’aquesta manera de jugar, treient-li tot a l’adversari i buscant cada ronda de trobar el lloc on més mal faci. És un altre Agricola que heu de probar alguna vegada.

    I, que consti que a nosaltres ens agrada més jugar a fer bonic el mas.

    Moltes gràcies per la ressenya d’aquest gran joc.

    • gener 27, 2011 7:34 am

      Certament, és un joc de gestió de recursos però és molt important l’estratègia que utilitzes per gestionar-los. Jo també he jugat algunes partides on hi ha accions sorprenents que no encaixen amb la idea de fer un mas ben bonic. Una part del joc és l’observació de l’estratègia dels altres per tractes de frustrar-la i obtenir un major benefici, clar.

      A mi m’agraden molt les cartes d’oficis mitjançant les quals un jugador pot obtenir benefici de les accions dels altres i llavors aquesta modalitat s’inverteix ja que es tracta de pressionar perquè els altres actuïn d’una manera determinada.

      En fi, podríem dir que hi ha moltes maneres de jugar i que totes són vàlides.

Trackbacks

  1. Quatre consells per a regalar un joc… « D'oca a oca

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: