Skip to content

Scotland Yard de Springer i Jakoby, atrapa a l’assassí (II)!

gener 20, 2011

Sembla que els problemes que va tenir Scotland Yard per a atrapar Mr. Jack no van ser suficients. Mr. X, un admirador de l’Esbudellador està fent de les seves també, però ara per tot Londres i la policia no té cap mena de pista de qui pot ser.  El seu únic punt feble és l’orgull que el fa avisar de tant en tant a la policia de la seva posició.


MECÀNICA

Amb aquest plantejament comença Scotland Yard, un joc cooperatiu de deducció on un dels jugadors farà el paper de Mr. X escapant-se per Londres i els altres seran els detectius que s’hauran de coordinar per a atrapar-lo. El joc data de l’any 1983 i per això no el trobem editat en espanyol. L’edició internacional, amb instruccions en varis idiomes, és de Ravensburger.

El taulell és un mapa de Londres amb les diferents estacions dels transports públics (taxi, autobus, metro i ferri) marcades. Cada jugador rep 4 tiquets de metros, 8 d’autobús i 10 de taxi, Mr X en rep 4 de taxi, 3 de bus, 3 de metro i tantes fitxes de moviment ocult com detectius hi ha en joc i dues fitxes de moviment doble. Mr. X també rep una gorra amb visera per a amagar-lo de la vista.

Detall dels components amb les fitxes per a triar la posició inicial, els diferents tiquets, la gorra de Mr X i la seva taula de recorregut amb les caselles que ha seguit, ja tapades.


Es barregen les fitxes amb els números de les estacions i tots els jugadors, Mr. X inclòs, n’agafen una per a determinar la seva localització inicial. Els policies col·loquen els seus corresponents peons de colors al lloc on toqui, però Mr. Jack conserva la seva posició oculta.

El desenvolupament del torn és senzill: els jugadors per torn utilitzaran una de les fitxes de transport per a desplaçar-se entre dues estacions. Només poden utilitzar un transport que arribi a l’estació on ells estan. Això se sap per les línies dels diferents colors: taxi blanc, autobús blau i metro vermell. Les fitxes de transport que s’hagin utilitzat, s’entregaran a Mr. X. En el torn de moure de Mr. X, quan hagi decidit el moviment a realitzar, escriurà el número de l’estació de destí a la casella corresponent en la seva taula de recorregut, i ho taparà amb un tiquet del mitjà de transport que hagi utilitzat. Cada cinc rondes, Mr. X revelarà la seva posició mitjançant la col·locació del peó transparent. A partir d’aquesta posició i els mitjans de transport utilitzats, els policies han d’atrapar a Mr. X.

Per a atrapar-lo, només cal estar a la mateixa casella que ell, fet que pot passar també per atzar.

Si s’arriba a l’última ronda sense que hagi estat atrapat, Mr. X guanya.

Apart d’anar acumulant transports i que els policies els vagin perdent, Mr. X disposa d’altres ajudes: per una banda té les fitxes de moviment ocult que li permeten en un torn no revelar quin mitjà de transport ha utilitzat i també les fitxes de moviment doble, que li permeten en un torn fer dos moviments. Aquestes últimes són una espasa de doble full ja que l’acosten més a la pròxima revelació de posició.

Finalment, Mr. X és l’únic que pot utilitzar els ferris que circulen pel Tàmesis. Per a utilitzar-los necessitarà una carta de moviment ocult.

Es pot jugar des de quatre a sis jugadors, havent-hi de tres a cinc policies respectivament, tot i que és fàcil que el joc es descompensi cap a una banda o l’altra. En tot cas, al ser un joc cooperatiu, el moviment del número de policies que sigui, es pot (i es sol) decidir de comú acord entre els jugadors que hi hagi.

JUGANT

El primer a assenyalar és que el joc és força diferent si el juguem des del punt de vista de Mr. X o com a un dels policies.

Com a policia és on practiquem la part cooperativa, amb els seus avantatges i inconvenients. Com en la majoria de jocs cooperatius, i potser en aquest més perquè tots els jugadors són exactament iguals en habilitats i possibilitats; és fàcil que un o dos jugadors més entesos agafin la batuta del joc i desplacin a la resta. Per altra banda, amb una correcta gestió, tothom pot participar en la consideració de decisions.

Cada torn, el moviment dels policies es discuteix en base als últims moviments de Mr. X i sol ser força intens a mida que passen les rondes i s’obre més el ventall de possibilitats. Si no us agrada cremar-vos les neurones, no és el vostre joc.

Com a tàctiques, situar el màxim de policies a prop de metros a la ronda on Mr. X reveli la seva posició, per a desplaçar-se a la zona en qüestió i començar a encerclar-lo. Si Mr. X trenca el cercle dos cops, i canvia d’àrea, és quasi segur que guanyarà ja que no tindrem ni recursos ni rondes per a atrapar-lo. És important economitzar els títols de metro per als desplaçaments clau entre àrees molt separades i fer servir taxis i autobusos per a anar a les parades concretes.

Jugant com a Mr. X, el joc és una mica diferent, sent una mena de “solitari” amb molta més tensió. No podem comentar les jugades amb ningú i sentim tot el què els policies diuen al nostre costat.

He detectat un tic força generalitzat en la majoria de Mr. X (m’hi incloc) que els “obliga” a jugar-se-la de manera innecessàriament perillosa, fent-los passar per zones pròximes als policies, zones mal connectades o senzillament no fent servir les fitxes de doble moviment o moviment ocult. Crec que això té a veure sobretot amb l’orgull secret de triomfar als nassos dels teus oponents, tot i que la majoria de cops no surt bé.

Així que la meva recomanació és: no us compliqueu i mantingueu-vos sempre a més d’un desplaçament dels policies ja que no se sap mai quins raonaments poden fer; utilitzeu les fitxes de moviment doble i moviment ocult en els llocs i moments clau per a desplaçar l’àrea de joc i obligar als policies a gastar metros, i utilitzeu el ferri (si us deixen) ja que és un avantatge que teniu.

Val la pena jugar fent els dos papers.

Es pot arribar a jugar amb dues persones, portant un els quatre o cinc policies tot i que té un cert perill d’acabar esquizofrènic.

ENS AGRADA:

  • Enemics de l’atzar, és el vostre joc!
  • Un joc de deducció molt intens (per bé i per mal)
  • La figura de Mr. X que permet jugar des l’altra banda i viure-ho de manera força diferent.

ENS DESAGRADA:

  • Per a mi no és un inconvenient ja que m’encanten els jocs de deducció, però podeu acabar amb els ploms fosos: si abans era allà i ha agafat dos taxis, pot ser aquí, aquí i aquí; però aquí hi era jo el torn anterior, per tant…
  • Com a la majoria de jocs cooperatius, és fàcil que algú se l’apoderi i deixi els altres fora. Sobretot si és gent a qui no agrada aquest tipus de joc.

SI T’HA AGRADAT, T’AGRADARÀ: Ricochet Robots, abstractes de lògica


BONUS: aquí us podeu descarregar una versió en Java per a jugar-hi a l’ordinador.


Advertisements
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: