Skip to content

Famiglia de Friedman Friese, el millor de cada casa!!

gener 17, 2011

Els dos principals capos de la màfia a la ciutat han decidit solucionar els seus problemes d’una vegada per totes. S’han acabat els assassinats silenciosos i els caps de cavall a sobre el llit. És el moment de reclutar a les altres famílies de la ciutat i fer una vendeta com Déu mana.


MECÀNICA:

Aquest és el punt de partida d’aquest joc de Friedmann Friese, que en contra del què penseu no patrocina aquest blog, però podria (ho sent Sr. Friese?!) i que a Espanya ha editat Edge. Mica en mica aconsegueixo anar traient les adquisicions de Nadal a la taula, tot i que en queden unes quantes pendents encara…

És un joc per a dos jugadors.

La baralla està constituïda per cartes del 0 al 4 i de quatre colors, cada un corresponent a una de les famílies. El número de cartes de cada va disminuint a mida que aquest s’incrementa, havent-n’hi, per exemple, només una carta de valor 4 per a cada família.

Inicialment els jugadors comencen amb quatre cartes, un zero de cada color. S’obren sis cartes que constitueixen el Carrer, on els jugadors aniran a reclutar. Això es pot fer de dues maneres bàsiques:

  • Els zeros s’agafen directament.

  • Per a les cartes de valors més alts, necessitem dues cartes de valor immediatament inferior. Per exemple, per a agafar un u, necessito dos zeros, per a un dos, dos uns, etcètera. D’aquestes, una tornarà a la mà i l’altra quedarà davant nostra a la Rereguarda. La nova carta també es col·loca a la mà.

Es fàcil de veure que aquesta estructura piramidal per a assolir cartes de valors superiors, s’esgota ràpidament, però podem utilitzar les habilitats de cada família per a suplir-ho.

Els mercenaris (verds) serveixen com a comodins de números inferiors d’altres famílies. És a dir, amb un mercenari 1 i un contable 0, també puc agafar un contable 1.

Els contables (blaus), al jugar-los, permeten agafar de la nostra rereguarda tantes cartes com sigui el valor del contable. Això si, hem de passar el mateix número de cartes de la mà a la reraguarda.

Els brutals (grocs), al jugar-los, permeten disminuir el valor d’una carta en un número igual al valor del brutal jugat. Per exemple si juguem un brutal de valor 2 sobre un mercenari de valor 2, aquesta passarà a valer 0 i la podrem agafar directament.

Els vermells no fan res d’especial, però valen més punts que la resta.

És a dir que un torn pot ser des del més simple que és agafar una carta directament o mitjançant dues cartes inferiors, fins a implicar un contable per a recuperar determinades cartes que tenim a la reraguarda i un brutal per a rebaixar algun valor. Es pot jugar un contable i un brutal com a màxim cada torn.

Un exemple d’un moment qualsevol de partida des del punt de vista d’un dels jugadors, amb la Rereguarda en primer terme, el Carrer desplegat, els pilots de cartes ja descartades i encara per a agafar, i de cap per avall a l’esquerre la mà que el jugador té actualment.


Per a facilitar l’arrencada, durant la primera vegada que s’obren les cartes, els jugadors poden destapar cartes de la pila i posar-les al carrer fins a què en surtin de valor zero. El mecanisme és descartar una carta i destapar un número de cartes igual al valor d’aquesta.

El joc s’acaba quan s’han jugat totes les cartes dos cops. Al final de la partida contarem punts a la mà i la reraguarda i el que en tingui més guanya.

JUGANT

El joc no està malament: és per a dues persones, ràpid i requereix d’una certa estratègia. La mecànica de les cartes que permeten adquirir altres cartes que permeten adquirir altres cartes, em sembla potencialment molt interessant, tot i que en aquest joc hi ha moments que s’encalla una mica.

La primera ronda d’arrencada és fa lenta. Bàsicament és el temps que ens dediquem a agafar zeros i ampliar la base de la nostra mà. Cal recordar que agafar una carta de la manera senzilla (dues de valor inferior o comodí més valor inferior) ens permet conservar el número de cartes a la mà, però si juguem prèviament un contable o un brutal, aquesta carta la perdem.

Els mercenaris són massa importants. Al poder-los fer servir tants cops com vulguem, tornant-los a la mà, i que serveixin per a qualsevol valor inferior (recordem que amb les cartes de les famílies ha de ser el valor immediatament inferior), juguen un paper molt clau. Els brutals són poden ser força útils, mentre que els contables acaben servint per a tapar forats.

En resum, el joc m’ha agradat, i més si en considerem el preu; però després de jugar-hi tres partides, m’ha quedat clar que el què a priori es preveu com un joc d’una certa estratègia, acaba tenint una elevada component d’atzar. Què sortirà i quan, és impossible de controlar i davant aquest fet, i que hi ha vàries maneres d’agafar les cartes, sovint s’opta per agafar el què es pugui cada cop; amb l’elevada possibilitat de no poder agafar després cartes més interessants.

ENS AGRADA:

  • 9 €! No és una excusa per a comprar-te qualsevol cosa, però si sembla que pot estar bé…
  • 2 jugadors, fàcil de transportar,… ideal per a les estones mortes a les sortides en parella

  • Opinió personal: la manera com les cartes s’entrecreuen a través de les diferents habilitats de les famílies

ENS DESAGRADA:

  • La forta component d’atzar, camuflada en l’estratègia.

  • El paper dels mercenaris, molt descompensat

SI T’HA AGRADAT, T’AGRADARÀ: Dominion, Relikt,

Ressenya de la gent de Dados de tinta.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: