Skip to content

Fauna de Friedmann Friesse – quant pesa un capibara?

gener 1, 2011

En aquesta entrada farem una ressenya del recent guanyador del premi “Juego del Año” 2010 que es concedeix al Festival Internacional de Jocs de Cordoba organitzat per la Asociación Cultural Jugamos Todos. El joc és de Friedmann Friese, l’home del cabell verd del que ja parlàvem en la recent ressenya del seu Fèlix el gat.

A Espanya l’edita Homoludicus, una petita editorial de Granollers que està creixent a marxes forçades, i a la qual ja devem jocs com l’Ubongo o l’Agricola.

 MECÀNICA

La mecànica és molt senzilla, permetent un joc àgil dirigit a jugadors novells i de totes les edats: es tria a l’atzar una carta d’animal de la qual se’ns diu que hem d’estimar les regions on viu, pes, mida i, a vegades, mida de la cua.

Els jugadors per torn posaran un dels seus marcadors en els valors que creguin correctes. En el cas de les regions aqueta acció es fa mitjançant un mapa del món, i per a la resta de paràmetres, amb escales que cobreixen totes les possibilitats de tots els animals. Si el valor que creiem correcte ja està ocupat, podem utilitzar-ne un d’adjacent ja que també ens donarà punts, tot i que menys. Els jugadors poden jugar fins a quedar-se sense marcadors o plantar-se en qualsevol moment. Alerta! Els marcadors que no puntuïn, es perden. Al final de cada ronda, els jugadors recuperen un marcador, però sempre n’han de tenir un mínim de 3 i un màxim de 7.

JUGANT…

Jugar arriscadament pot ser perillós perquè perdem molta capacitat de joc que ens deixa en clara inferioritat en front dels altres, però també és la manera de fer més punts. Tenim per una banda les regions on viu l’animal, que solen ser més abundants i per tant una aposta més segura per a no perdre marcadors; i per l’altra, les característiques físiques que donen més punts però es poden convertir en una autèntica loteria.

A l’hora de col·locar els marcadors, cal valorar si volem ocupar primers els que donen més punts o preferim esperar que algú altre s’aventuri per a tenir una orientació. La mecànica del joc permet, en cas de no tenir les coses clares, apuntar-nos al carro d’altres jugadors col·locant els nostres marcadors adjacents als seus. Això ens donarà menys punts però pot ser una bona sortida quan no sabem a quines dues regions es troba el Guacamai?

Personalment no és un joc que m’agradi gaire (al marge de què sempre perdo): la mecànica se m’acaba fent una mica repetitiva i al no haver estat mai massa fan dels documentals d’en Fèlix Rodriguez De la Fuente, la temàtica en si no em desperta gaire interès. Tot i que en les poques partides que hi he jugat, l’ambient sempre ha estat festiu, he de dir que això ha estat amb gent ja avesada a jugar; mentre que fins al moment i per senzill d’explicar que sigui, no ha donat gaire bones vibracions per a treure’l davant de jugadors novells.

ENS AGRADA:

–         Que sigui accessible i fàcil d’explicar fins i tot per a grups grans

–         Que sigui divulgatiu

–         Que porti festa, però només si estàs animat

NO ENS AGRADA:

–         A nivell personal, senzillament no és el meu joc. Tot i això, us deixo algunes de les ressenyes que en canten les excel·lències: Los amigos de Catan, La Ludotecla.

 SI T’HA AGRADAT, T’AGRADARÀ…: Dixit, Ubongo, Identik, Compatibility

Advertisements
3 comentaris leave one →
  1. gener 2, 2011 4:42 pm

    Jo hi he jugat 5 cops amb el meu grup i sempre passem una estona entretinguda. No és un joc amb el que t’ho passis bomba, ja que no hi ha gaire per comentar (això passa a mooolts jocs), però té la seva gràcia, amb una mica d’estratègia (una mica).

    Això sí, segurament és dels pocs jocs del que aprens alguna cosa de cultura general. Quan el presentem a algú que no hi ha jugat el definim com “una mena de trivial d’animals”.

  2. gener 3, 2011 10:18 am

    Depenent de la resta de jocs que tinguis a la teva ludoteca, el Fauna sortirà poc o molt a la taula. És un joc interessant i entretingut, com és el Trivial, però no se’l pot demanar res més que passar una estona entretinguda.

    Si el grup amb el que jugareu té experiència amb altres jocs de taula moderns, potser no sigui la millor de les opcions. Però, com sempre diem, és un joc agraït quan arriba a casa la família no-jugona.

    Feliç any!

Trackbacks

  1. Quatre consells per a regalar un joc… « D'oca a oca

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: