7 Wonders – l’efecte “a bombo y platillo”

Avui publiquem la ressenya d’un joc que ha estat una de les publicacions d’aquest any a la Fira de Jocs d’Essen. Aquest esdeveniment celebrat a la ciutat alemanya del mateix nom, és la fira de jocs més gran del món i sol ser el moment escollit per editorials i creadors per a prestar els seus últims projectes. Com a esdeveniment mediàtic també afavoreix l’aparició de jocs estrella dels quals es fa publicitat a “bombo i platillo” i que sovint no acaben assolint les expectatives creades inicialment, encara que les vendes si que ho facin.

És el cas d’aquest 7 Wonders del qual se n’ha anat parlant en les webs especialitzades des de molt abans de la seva publicació.

El seu creador, Antoine Bauza, és responsable de jocs com “Ghost Stories“, “Pony Express” i “Mistery Express”.

MECÀNICA

L’objectiu del joc és aconseguir els màxims punts de victòria. Això es pot fer a través de la guerra, el comerç, els coneixements científics, els diners o el desenvolupament de la meravella que dóna nom al joc. Cada un dels aspectes es valora d’una manera particular.

El numero de cartes es pot adaptar des de tres fins a set jugadors, aconseguint que el joc estigui sempre balancejat.

La mecànica en si és extremadament senzilla: el joc es divideix en tres eres. Al començament de cada era, cada jugador rep 7 cartes. Tots els jugadors juguen simultàniament una de les cartes i passen les restants al jugador del seu costat, fins que en queden dues, una de les quals es juga i l’altra es descarta. Les accions que es poden fer són: adquirir un recurs que podrem utilitzar posteriorment per a construir, construir un edifici pagant el cost estipulat, adquirir coneixements científics, fer créixer la meravella, o bé descartar la carta a canvi de tres monedes.

Al final es contaran els punts assolits fent progressar la meravella, els punts guanyats en batalles, els punts directes per edificis religiosos, els diners que ens quedin, els punts per coneixements científics, i els punts dels gremis que conten determinats tipus de cartes.

JUGANT

Després de jugar vàries partides, podem destacar tres aspectes rellevants del joc:

– Existeixen moltes maneres de guanyar i sol passar que els jugadors s’especialitzen en una o altra. Un pot anar a fer punts de meravella, l’altre punts de batalla, punts científics, etcètera. Cal ponderar la millor acció en cada moment.

– La construcció d’un edifici permet construir-ne d’altres gratuïtament en eres posteriors. Tenir clara la cadena de construcció pot ser clau per a adquirir edificis per als quals no disposem suficients recursos.

– Al canviar de mà de cartes a cada torn, és difícil construir una estratègia continuista i controlar els altres jugadors. A mida que augmenta el número de participants, aquesta sensació de descontrol tendeix a augmentar.

És un joc que a la gent que juga els sol agradar d’entrada. Encara que no guanyin ni la primera ni la segona partida, participaran quasi segur de l’esperit del joc, intentant combinar les diferents possibilitats de la millor manera possible.

Si jugueu amb gent que no juga però, és molt important que “els cuideu” per a què entenguin que hi ha una cadena d’esdeveniments: per què he de fer això ara, per a què em servirà després, què puc rentabilitzar, etc. És a dir, empenyer-los a que exerceixin un control conscient del joc i no es limitin a passar cartes cap a una banda i l’altra. Si els deixeu desemparats, encara que per atzar puguin encertar-la força, creieu-me, no s’ho passaran bé.

ENS AGRADA

– El joc admet moltes estratègies i maneres diferents de guanyar, adaptables a cada situació.

– Sense ser un joc lleuger, una partida de quatre persones es juga relativament ràpid, en uns tres quarts d’hora. Pot ser un bon joc per a introduir a nous jugadors en la gestió de recursos.

NO ENS AGRADA

– La component d’atzar esdevé fàcilment massa alta pel què és la dinàmica global del joc.
– A mida que augmenta el número de jugadors, la interacció es redueix sent possible jugar tota la partida centrat en la teva estratègia i prescindint de les accions dels altres.
– El preu i el volum de la caixa. Dos factors que es justifiquen mútuament però que estan fixats completament al marge del què és el joc. Un defecte causat, sens dubte, per l’aura mediàtica del joc.

SI T’HA AGRADAT, T’AGRADARAN: Dominion, Citadels

Us deixem també la ressenya de la gent de juegosdemesa.com.