Skip to content

Els Colons de Catan de Klaus Teuber, la combinació perfecta

Setembre 2, 2012

Mica en mica, poc a poc, els jocs de taula es van infiltrant en el dia a dia de la gent. Mica en mica quant la gent et diu “l’altre dia vaig jugar a un joc…” (i t’ho diuen, que per això ets el friqui dels jocs…), resulta que no és ni el trivial ni el Monopoly ni el Pasapalabra sinó un d’aquests altres.

I m’ha passat que recentment, el nom que acompanya més vegades a aquesta frase és el del joc del que us parlem avui. Per què? Per què un joc del 1995 conta amb tantes expansions i fins i tot una edició en català? Us ho expliquem.

MECÀNICA

El taulell del Catan és molt característic i està configurat per 19 lloses hexagonals que mostren 6 tipus de paisatge (bosc, prat, camp, muntanya, argila que produeixen respectivament fusta, blat, ovelles, pedra i maons; i desert que bàsicament molesta) i les corresponents peces de mar que l’envolten. Aquesta modularitat dóna molta rejugabilitat al joc ja que si disposem les peces al atzar, cada partida serà diferent.

El característic taulell del Catan

Els recursos que ens donen les diferents lloses

Tanmateix, a les pròpies instruccions ja es proposa una distribució que garanteix bon repartiment i igualtat entre tots els jugadors.

Cada un dels hexàgons, excepte el desert, tindrà també un número que va de l’1 al 12. La figura del lladre es col·loca sobre el desert.

Al començament del joc cada jugador col·loca per torn dues ciutats i una carretera i es comença. El torn és molt senzill. Quan li toca, un jugador:

–         Tira el dau

–         Les lloses que tinguin el número que ha sortit, produeixen la seva matèria prima. Els jugadors que tinguin pobles o ciutats en contacte amb aquestes lloses agafen una matèria prima per cada poble i dues per cada ciutat, que tinguin en contacte amb les lloses.

–         El jugador negocia amb la resta per a aconseguir altres matèries primeres. Al marge dels intercanvis que s’acordin, en el seu torn un jugador pot canviar tants cops com pugui, quatre cartes d’un mateix recurs per una d’un altre. Si té pobles als ports, podrà canviar tres a un i fins i tot dos a un però fent servir tipus de recursos específics.

–         Construeix carreteres, pobles i ciutats o compra cartes de desenvolupament.

  • Els pobles s’han de construir a un mínim de dos encreuaments de distància dels altres pobles i hi ha de passar una carretera nostra.
  • Tot i que les carreteres de varis jugadors poden arribar a un encreuament, només una hi pot passar a través, quedant la resta tallades.
  • Les ciutats evolucionen a partir dels pobles.
  • Les cartes de desenvolupament són de varis tipus: punts de victòria directes, construcció de carreteres gratuïta, robar recursos, etc. Se’n pot jugar una per torn i ha de ser un torn posterior a aquell en que l’hem comprat.

Construcció i negociació es poden intercalar, però només el jugador actiu pot negociar amb els altres i construir.

El lladre: estimat i odiat a parts igual. Mentres hi sigui, aquest bosc no produïrà

Si surt un set, s’activa el lladre i el curs del torn és diferent:

–         Tothom que tingui més de 7 cartes de matèria prima, en descarta la meitat arrodonida cap avall.

–         El jugador que ha tret el lladre el canvia de posició on vulgui. Aquella llosa no produirà res mentre hi hagi el lladre a sobre.

–         El jugador roba a l’atzar una carta de matèria prima a algun jugador que tingui un poble o ciutat a la llosa on s’ha col·locat el lladre.

A partir d’aquí es fan els passos de negociació i construcció normalment.

Cada poble en joc val un punt i cada ciutat dos punts. Apart donen punts algunes cartes de desenvolupament i les cartes de ruta Comercial i Cavalleria. La primera s’aconsegueix en el moment en què algú té una ruta lineal de com a mínim cinc ciutats. Aquest jugador conservarà la carta, que val dos punts, fins que algú no faci una carretera més llarga. La carta de Cavalleria es posa en joc quan algú ha jugat tres cartes de cavaller i també va canviant de mans al jugador que té més cavallers en joc.

Guanya el primer jugador que assoleix deu punts, de la manera que sigui: potenciant ciutats, amb la ruta més llarga, obtenint cartes de desenvolupament que donen punts, etcetera. Aquesta variabilitat d’opcions també permet que el desenvolupament del joc sigui més fluid ja que mai es centra tothom en la mateixa estratègia.

JUGANT

Els Colons de Catan és un joc que combina de manera molt ajustada diferents mecàniques: estratègia, negociació i construcció.

Aquí tothom tiba de la indústria ovellera

No es pot negar el factor d’atzar que introdueixen els daus, però no ens enganyem tampoc, les lloses 12 o 2 no seran probablement les que més surtin. Dependrà dels jugadors i de la seva estratègia, poder diversificar-se per a minimitzar aquest atzar connectant-se a lloses amb valors més probables.

El component estratègic del joc té a veure doncs amb què i a on ho construïm, cap a on ens expandim i amb quina intenció: volem guanyar accés a un recurs o un port? Volem bloquejar un adversari? O senzillament estem fent una ruta llarga? Normalment, la pedra i els maons són importants al principi del joc per a poder expandir-se fent carreteres, mentre que més endavant necessitarem pedra i blat per a evolucionar els pobles a ciutats. L’accés a un port serà clau per a aconseguir els recursos que vagin més escassos.

La negociació és un altre dels pilars del joc, ja que tot i ser relativament bàsica en el sentit que és un intercanvi pur i dur, fomenta una gran interacció entre els jugadors; i molt més encara amb l’acció del lladre i les cartes de cavallers.

En resum, teniu una tarda buida amb aquells amics que l’altre dia van fer una Resistència? La vostra mare us ha dit “… a veure si m’ensenyes un joc d’aquells que t’agraden…”? Doncs els Colons de Catan és el vostre joc: ràpid, senzill, amb conseqüències directes i visibles per a les accions i varietat d’opcions però no gaires (no estressem el personal). El joc està molt equilibrat i el que guanya mai guanya de gaire. Si a això li afegeixes la constant negociació, és molt difícil que ningú se senti totalment fora de la partida i de la cursa per la victòria.

L’ampliació més senzilla, són més lloses i mars per a poder jugar fins a sis persones. L’únic canvi significatiu és que, donada l’acumulació de recursos, tothom pot construir fins i tot fora del seu torn. Llenya garantida!

ENS AGRADA:

–         Gran combinació amb una mica de tot: estratègia, atzar i negociació; i tot molt ben combinat.

–         Joc molt accessible per a un gran públic.

–         Molt rejugable. La modularitat del taulell no dóna gaire més varietat al joc perquè les accions i les opcions no canvien, però un bon jugador haurà de saber adaptar-se en cada partida a la distribució dels recursos.

NO ENS AGRADA:

–         El joc té la profunditat que té i cal no esperar més del què hi ha. Jugadors habituals possiblement el deixaran de banda a la recerca de reptes més exigents. Però no ens enganyem, no hi ha gaire gent que entri fàcilment en un Caylus i és molt més probable que vulguin repetir amb el Catan.

SI T’HA AGRADAT, T’AGRADARÀ: Stone Age, Ticket to Ride, Carcassonne, China Town

Fira JugarxJugar 2012 i alguna cosa més

Mai 21, 2012

Com ja havíem dit, el cap de setmana passat es va celebrar a Granollers la Fira JugarxJugar.

El meu únic objectiu fixat era comprar el Divinare, cosa que vaig poder fer ràpidament i a més amb la firma del seu autor, Brett Gilbert.

A una banda de la carpa, hi havia el Christophe i l’Stephan gravant la pròxima edició del seu video-magazine sobre jocs de taula, Mag5. No us perdeu el pròxim capítol on revelaran una primícia de l’editorial catalana Devir.

Aquí em vaig trobar amb en Black Meeple, un clàssic dels divendres a la tarda a Granollers; i vam muntar una partida d’Agricola de la ludoteca de Ayudar Jugando, juntament amb l’Andreu i l’Antonio que s’estrenava en el joc.

La veritat és que tothom va anar molt per la seva banda i va quedar clar qui té més hores joc amb victòria de’n Black Meeple, que hauria pogut ser molt destacada si no fós perquè quasi per casualitat li vaig xafar (parcialment) el seu supercombo final.

A continuació vam poder jugar a Animal Farm, un prototip molt canyero del propi Black Meeple que va posar a prova les nostres habilitats memorístiques… pena peneta pena… Però el joc molt xulo així que esperem que la publicació tiri endavant per una banda o altra.

1443-prototipo-tv-animal-farm.html?catid=17%3Aprototipo-tv

Per acabar un Divinare i cap a casa, que hi havia sopar i més Divinare.

Dissabte a la tarda, rebo una trucada sorpresa i muntem una sessió per a estrenar un joc llargament pendent de la ludoteca del Xevi: el Raja.

El joc té un conjunt de mecàniques interessants amb elecció oculta d’accions, personatges, etc. Interessant tot i que amb poca possibilitat de control. I després més Divinare.

Al vespre unes resistències de gran grup i el diumenge per acabar, un Chinatown amb la familia. Es nota que en comencem a saber perquè n’hi va haver per a tots els gustos, amb victòria ajustada del meu germà.

En fi, un cap de setmana amb molt joc de tots els tipus, que ja trobava a faltar!!

Fira JugarxJugar 2012

Mai 15, 2012
by

Un any més Granollers celebra la seva famosa Fira de l’Ascensió, i un any més, entre vedells, restaurants i parades de xurros i llet fresca, els amants dels jocs de taula i tenim un raconet: la Fira JugarxJugar.

Tot i la crisi, la Fira presenta un panorama tant ple d’activitats: tornejos d’Abalone, Carcassone i Aualé, exhibicions de jocs amb participació de la gent de LUDO (associació de creadors de jocs de taula) i  presentacions de jocs.

Una d’aquestes presentacions és Dixit Jinx del català Josep Maria Allué i l’altre és Divinare, la remasterització d’Oracle Pathways, el guanyador del passat concurs de creació de jocs. El seu creador, Brett Gilbert asistirá a la presentació.

En fi, ja feia massa temps que no compràvem res… La versió original del joc em va agradar molt per la seva senzillesa i perquè els jocs de deducció estan entre els meus preferits. És quasi segur que amb la publicació s’hauran enfarfegat els materials per a poder cobrar un pel més, però aquest és un d’aquells jocs que ja feia molt temps que sabia que si l’editaven el compraria.

Espero anar-hi el divendres a la tarda evitant el cap de setmana que és el moment de més afluència. Si us hi deixeu caure, ja ens hi trobarem.

Stone Age de Bernd Brunnhofer, “worker placement” o tanta feina per a fer i tan poca gent per a fer-la

Març 21, 2012

Avui us portem  Stone Age, un joc que és un bon exemple del què s’anomena mecànica de “worker placement” o de posicionament de treballadors.

Aquesta mecànica consisteix bàsicament en què els jugadors col·loquen per torns les seves fitxes en les diferents ubicacions disponibles. Cada ubicació dóna uns recursos, avantatges, opcions, etcètera depenent del joc; i també varien les regles de posicionament: o només s’hi pot posar una fitxa d’un jugador, o se n’hi poden posar dues, o tantes com es vulgui; s’hi poden posar dos o més jugadors, només s’hi pot col·locar fitxa si es compleix una condició prèvia, etc.

Són jocs que es caracteritzen també per haver-hi diferents maneres d’assolir les condicions necessàries de victòria, sovint ser el jugador que té més punts; el què els dóna molta rejugabilitat. Aquest marc tant ampli permet doncs, jocs amb nivells de complexitat molt diferents.

No sol haver-hi un gran nivell d’interacció entre els jugadors, només en la mesura que al col·locar-nos en una posició, evitem que un altre jugador s’hi col·loqui. Tot i que en determinats moments això serà més que suficient per a guanyar-nos, com a mínim, una mala mirada.

A Stone Age som tribus d’homes primitius que ens debatem entre els nostres antics hàbits de caça i recol·lecció i la promesa d’estabilitat que ens dóna el conreu i el treball amb les matèries primes. Els treballadors de la nostra tribu (batejats arreu de la web com a troglomeeples o meeplandentals) ens serviran per a realitzar accions que ens permetin desenvolupar-nos mentre ens assegurem de tenir prou aliments per a mantenir-nos.

Abans de començar a jugar, hem de dir que els materials i l’estètica del joc estan força treballats. Res dels típics cubs grocs, marrons i grisos: tenim or en forma de lingots, argila en forma de maons, etc.

Taulell d'Stone Age a punt per arrancar

Els materials

Taulell individual de cada jugador

MECÀNICA

Així doncs, el torn de joc es resumeix en tres senzilles etapes:

  • Col·locació de treballadors: cada jugador col·loca per torn un o més treballadors, mentre en tingui de disponibles; en una de les ubicacions. Si un jugador no té més treballadors per a col·locar, passa fins que tots els jugadors hagin col·locat els seus.
  • Realització d’accions: cada jugador per torn, realitza totes les accions dels seus treballadors.
  • Alimentar els treballadors: es paga un de menjar per treballador.

L’objectiu, com hem dit, és aconseguir el màxim de punts de victòria.

Ja només ens queda parlar de les diferents accions que podem fer:

  • Camp: només s’hi pot col·locar un treballador per torn. Incrementa al final de la ronda el nostre valor de camp, que es restarà del número de menjars que hem de pagar per a alimentar la tribu.
  • Ferrer: només s’hi pot col·locar un treballador  per torn. Incrementa en 1 el nostre valor d’eines. El valor d’eines es pot utilitzar cada torn per a incrementar el valor d’alguna tirada de daus per a aconseguir menjar o recursos.
  • Cabana de la fertilitat: altrament anomenada del zambo zambo. S’hi col·loquen directament dos treballadors del mateix jugador. Al final de la ronda aconseguim un membre de la tribu addicional que ens permet realitzar més accions però que, alerta, també haurem d’alimentar.
  • Prat: és el lloc on anem a caça per a buscar menjar. S’hi poden col·locar tants treballadors com es vulgui i de tots els jugadors. En el seu torn de realització d’accions, el jugador tirarà tants daus com treballadors hi hagi col·locat i s’endurà tants menjars com el total aconseguit dividit per dos i arrodonit a la baixa.
  • Bosc, argila, pedrera i riu: són com el prat però per a aconseguir matèries primes, i a diferència de l’anterior, només hi ha set posicions per a col·locar-hi treballadors. El procediment per a obtenir els recursos serà el mateix que per al menjar, però dividint el total dels daus per tres en el cas de la fusta, per quatre en el cas de l’argila, per cinc en el cas de la pedra, i per sis en el cas de l’or.
  • Edificis: hi ha cinc piles amb edificis. Els de dalt són visibles. Només s’hi pot col·locar un treballador per edifici. El jugador que s’hi hagi col·locat pagarà en el seu torn els recursos necessaris, agafarà la fitxa d’edifici i es contarà els punts de victòria indicats.
  • Cartes de civilització: es barregen i se’n destapen quatre. Només es pot col·locar un treballador per carta. El jugador que s’hi hagi col·locat pagarà en el seu torn els recursos necessaris, de un a quatre i agafarà la carta. Les cartes de civilització es caracteritzen per tenir una part que es juga immediatament i que proporciona recursos, menjars, eines, etc. i una altra part que dóna punts al final del joc segons cinc criteris:

– Valor del marcador de camps

– Número de treballadors a la tribu

– Valor total d’eines

– Número de cartes de civilització

– Les cartes de civilització de fons verd, donaran al final del joc tants punts com el número de fons diferents que tinguem, al quadrat.

JUGANT

En resum, ja està servit el dilema: què fem? Sembla una bona idea agafar camps d’entrada per a no haver de pagar tant menjar, però la posició del marcador de camp va molt buscada. Les eines no estan malament però també semblen força cobejades… Ens centrem doncs en les cartes? Anem a acumular recursos per a després poder comprar edificis ? I si ampliem la tribu? Són més boques a alimentar, però no ens anirien malament per a recollir or, que cal un mínim d’un sis per a aconseguir-ne un… I les cartes de fons verd només valen la pena si ningú més les busca.

Taulell en ple marasme col·locador

Aquest paràgraf inicial vol resumir una mica el què és una partida a l’Stone Age: s’obre el ventall d’opcions, però les opcions més òbvies s’ocupen de seguida.

Les cartes i edificis que surtin i, evidentment, la sort que tinguem amb els daus, han de reorientar la nostra estratègia. Per exemple, si tothom s’està clavant bofetades pel valor de camp i ningú va a les eines, doncs cap allà de cap. I si ho podem completar amb unes cartetes que multipliquin el valor de les eines al final de la partida, millor que millor.

ENS AGRADA

  • L’estètica vistosa i els materials ben treballats. Vinga fusta!
  • Típic “worker placement”. Molt útil per a introduir gent nova a la mecànica. El resultat de les eleccions és directe, és a dir, no es plantegen eleccions secundàries derivades de la posició, el què en facilita el control.

NO ENS AGRADA

  • Calia el gobelet? En la ressenya adjunta  podeu llegir una descripció molt encertada que no transcric directament per a no ferir sensibilitats. Apartat “Components”, penúltima línia.Gobelet, gobelet, tu que ets tan boniquet...
  • Tot i que jo encara no he aconseguit guanyar mai, tres o quatre partides deixaran els jugadors més exigents, amb ganes de passar a altres nivells.

SI T’HA AGRADAT, T’AGRADARÀ:

Worker placements lleugers: Fresco, Stone Age, Egizia, Agricola, 21 Motines

Worker placements mitjos: Els Pilars de la Terra, Carson City,

Worker placement pesats: Caylus, Dominant Spieces, Le Havre

S’accepten correccions sobre aquest criteri, ja que he de dir que alguns d’aquests no els he jugat.

EXTRES: el joc va ser editat per Devir en espanyol, tot i que actualment es troba exhaurit i hem de tibar de les edicions alemanyes o angleses. Per descomptat existeixen, versions a la xarxa de les instruccions en espanyol, i pròximament D’oca a Oca entra en el món de les traduccions…

Stone_Age_Reglas-2

 

Ciutats Ludificades – Un món de jocs… i mai tant ben dit!

Març 18, 2012
tags:
by

Mentre generem contingut propi, ens fem ressò d’una iniciativa tant curiosa com interessant: Les Ciutats Ludificades.

Què son? Són ciutats com Carcassone, Le Havre, Manila i tantes altres, que tenen jocs amb el seu nom i que la gent de Reservoir Jocs estan recollint en un mapa.

Una bona manera des descobrir jocs i geografia.

Tast de jocs de Manresa 2012

Febrer 23, 2012

El Club del Joc de Manres, al qual pertanyo, organitza per segon any el Tast de Jocs.

Què és el Tast de Jocs? Doncs el Festival anual de jocs de taula que organitza el Club del Joc de Manresa des de l’any passat. El festival té l’objectiu de durant un cap de setmana jugar i fer jugar la gent de la ciutat de Manresa, fidels a les nostres idees de difusió del joc de taula com a oci alternatiu.

La localització torna a ser l’Institut LLuis de Peguera de Manresa que tant bé ens va acollir l’any passat, però avancem dates i serà els pròxims 10 i 11 de març.

Les principals activitats aquest any, apart de la barra lliure de jocs amb tota la nostra ludoteca, seran un torneig de King of Tokyo, un Cash’n Guns Life i la final del Killer que s’ha estat jugant per Manresa els últims tres mesos.
Pels que no vau venir l’any passat, aquí teniu un petit resum.
Més informació al blog de l’entitat: http://www.clubdeljoc.blogspot.com i també podeu contactar amb nosaltres a clubdeljoc@gmail.com
Us hi esperem!!!

2n Concurs Interblogs

Desembre 27, 2011
tags:
by

L’any passat passat, quatre blogs en castellà dedicats als jocs de taula van organitzar el 1r Concurs Interblogs on cada un dels blogs proposava dos jocs interessant que hagués descobert durant el 2010.

D’entre els vuit candidats s’escollia el guanyador, gràcies a les votacions dels internautes. L’agraciat va ser Carson City de Xavier Georges.

La pastanaga? Una bona pila de jocs que es sortejaven, cortesia de botigues i editorials, per a tot aquell que participés en les votacions.

La iniciativa va ser tot un èxit i aquest any la repeteixen.

Aquest any són vuit els blogs que participen i proposen un joc cada un:

Els candidats d’aquest any ja s’han proposat. Alerta per a navegants: parlem de blogs de gent que juga molt i alguns dels jocs són autèntics pesos pesats no aptes per a no iniciats.

Aquí podeu veure els afortunats i els arguments a favor:

– República de Roma, de Richard Berthold, Don Greenwood y RobertHaines

– Catacombs, de Ryan Amos, Marc Kelsey y Aron West.

– Tikal, de Wolfgang Kramer y Michael Kiesling.

– Navegador, de Mac Gerdts.

– Dominant Species, de Chad Jensen.

– Strasbourg, de Stefan Feld.

– 7 Wonders, de Antoine Bauza.

– Smallworld Underground, de Philippe Keyaerts.

S’obre el període de votacions fins al pròxim 7 de gener. Per a votar heu de deixar les vostres dades aquí i escollir tres dels jocs.

D’entre tots aquests, aquí us hem parlat del 7 Wonders i de l’Small World, del qual l’Small World Underground n’és una versió (diuen que) millorada. També vaig poder provar el Tikal al passat Festival de jocs Córdoba, que em va deixar molt bones sensacions; i el Dominant Spieces està al  meva ludoteca des de l’estiu passat però encara no hi hem pogut jugar (i costarà).

Per tot això, les votacions del D’oca a oca van a:

– Tikal – 3 punts

– Small World Underground – 2 punts

– 7 Wonders – 1 punt

Apa, participeu tots en aquesta gran iniciativa i a veure si esgarrapem algun premi.